DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERJUDICAR v. tr.
Causar perjudici; cast. perjudicar. No sia perjudicat ne millorat lo dret de la una part, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 225). Callar és millor que perjudicar nenguna donzella, Proc. Olives, 808. Posaria mals estils y en sortiria perjudicada, Vilanova Obres, xi, 154.
    Fon.: pəɾʒuðiká (or., bal.); peɾʤuðiká (occ.); peɾʤuðikáɾ (Cast., Al.); peɾʧuðikáɾ (Val.); pəɾʒuðiсá (Palma, Manacor, Pollença).
    Var. form. ant.: prejudicar.
    Etim.: del llatí praeiūdĭcare, ‘prejutjar, oposar-se’, amb canvi del prefix.