DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERJUDICI m.
Dany causat a algu o alguna cosa, sobretot en l'aspecte material i econòmic; cast. perjuicio. Digueren lo gran perjudici que pren Teologia, Llull Blanq., c. 86. No gens per desonor ne en perjudici de la sgleya de Roma, Desclot Cròn., c. 168. Açò fóra notable perjudici del bé comú, Eximenis Lux. 10. De la manera que manco perjudicis li don, Penya Mos. iii, 23. Qui haja fet lo dany, que pagui els perjudicis, Vilanova Obres, xi, 250. Sens perjudici de tal o tal cosa: sense que impliqui dany o menyspreu d'aquella cosa. Et açò sens perjudici de la jurisdicció del senyor Rey, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 186).
    Fon.: pəɾʒuðísi (or., bal.); peɾʤuðísi (occ.).
    Var. form.: perjui, perjuí, prejudici.
    Etim.: del llatí praeiūdĭcĭum, ‘prejutjament, oposició’, amb canvi de prefix.