Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perjurar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERJURAR v.: cast. perjurar.
|| 1. intr. (i ant. també refl.) Jurar en fals. E puys altra uegada se'n perjura, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 293). Home perjur ama més ço per què 's perjura que Déu ni la glòria perdurable, Llull Blanq. 42, 7. E perjurant, diran esser en fet coses que null temps foren ymaginades, Metge Somni iv. Sor molt amable, null temps te periuraràs, Canals Carta, c. 33. Ella perjura, de Déu renega, Spill 3276. Y el poses a punt de perjurar, Ignor. 2.
|| 2. tr. Invocar amb jurament. No perjurarets lo nom de Déu, Cost. Tort. IX, xxix. E perjurà les cendres, Febrer Inf. v, 62.
|| 3. tr. Jurar insistentment; tornar jurar. Es públich jura y perjura | que es seus amors són platònichs, Aguiló Poes. 174.
    Fon.:
pəɾʒuɾá (Barc., Palma); peɾʧuɾáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí periūrare, mat. sign.