DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERMANENT adj.
Que es manté en el mateix estat, sense anar-se'n ni canviar; que no és provisori; cast. permanente. En les coses temporals... no és vera e permanent amor, Canals Arra 127. Que guanyen del cel los goigs permanents, Passi cobles 5. Ell te farà una casa permanenta, Alcover Poem. Bibl. 57. a) Ondulació permanent, o substantivat, Permanent, f.: ondulació dels cabells que dura molt de temps. «Fer-se la permanent».
|| 2. (vulgarisme) Present, amb la seva vertadera presència o figura (Tortosa). «Allí va estar permanent sense menejar-se en tota la tarda». «Mira el retrato del teu amic, que permanent està!»
    Fon.: pəɾmənén (Barc.); peɾmanént (Val.); pəɾmənént (Palma).
    Etim.: pres del llatí permanente, mat. sign. || 1.