DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPERMETRE v. tr.: cast. permitir.
|| 1. Donar llibertat (per a una acció); no impedir (de fer una cosa). Vida contemplatiua ha açò que ama, e actiua ho permet, Llull Mil Prov., 462. Jassia que la Esgleya permeta tenir aquella opinió, Metge Somni ii. No permetau que yo sia de vós separat, Villena Vita Chr., c. 256. Que no permetria que negú hi parlàs, Tirant, c. 67. La brevetat del temps no permet de dir lo demés, Lacavalleria Gazoph. Feya tot lo que me permetien es meus possibles, Maura Aygof. 27. La gran extensió de valls i de serres que el clar de lluna permet entreveure, Massó Croq. 199.
|| 2. refl. Prendre's la llibertat (de fer alguna cosa). Mos permetrem dar-li un consey, Roq. 48. Amb una oficiositat i franquesa democràtica que es permetia molt sovint, Oller Febre, ii, 115.
Fon.: pəɾmέtɾə (or., Maó); peɾmétɾe (occ., val.); pəɾmə́tɾə (mall., Ciutadella, eiv.).
Conjug.: segons el model prometre.
Etim.: del llatí permĭttĕre, mat. sign.