Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perna
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERNA f.
|| 1. ant. Cuixa d'un quadrúpede, i especialment del porc; cast. pernil. Perna | et iuntolls de moltó..., perna | et espatllar, doc. a. 1105 (BABL, vi, 391). P. Martí... fa XVIII dr. e maala per pors e per perna, doc. a. 1283 (RLR, iv, 57). Doní-li una copa de vi, doní-li blat, doní-li legum, doní-li una perna de cansalada, Bernat Metge (Est. Univ. xviii, 119). a) Tribut que pagava el vassall al senyor feudal i que consistia en una cuixa de porc o en la seva equivalència monetària. Franchs de pernes de porchs, doc. a. 1320 (Priv. Ordin. Valls Pir. 211). Perna de porch, censal, són dotse lliuras de taula que són quatre carniceras, doc. segle XVI (Monsalvatje Not. hist. xix, 113). Perna de carn salada: un dels imposts compresos entre els mals usos que Ferran II abolí per sentència arbitral: Ni tampoc los dits senyors pugan compellir los dits pagesos a usos appellats cussura, enterca, alberga, menjar de balles, pernas de carnsalada, doc. a. 1480 (BSAL, vii, 286).
|| 2. Cuixa del ruc (Ribagorça, Pallars Sobirà). Com si li hagués picat la mosca tavalera entre pernes i cua, Lluís Rec. 59. Bot de pernes: pernada, coça donada por un animal de peu rodó.
|| 3. Anca de persona (Ribagorça, Pallars Sobirà, Conca de Tremp); cast. nalga, cadera. Au! ¿Què hi fas aquí, reganyant las pernas?, Pons Auca 49.
|| 4. Cuixa de persona (Maella); cast. muslo.
|| 5. Cama de persona (Ross., Conflent); cast. pierna.
|| 6. a) Part del braç del carro quan correspon al cos de la caixa, o sia del darrer fins als tiradors (Barc., ap. BDC, xxii, 180).—b) Cadascun dels quatre travessers de fusta que ajunten els braços del carro per sota la tapa o fusta i el fan fort i resistent (Barc., ap. ibid.).
|| 7. Mol·lusc acèfal tropical que té la petxina en forma de pernil; cast. perna.
    Loc.
—a) Batre les pernes o Estirar les pernes: morir-se una bèstia, i per ext., una persona.—b) Caure o anar pernes en l'aire: caure de cap. Tirar pernes en l'aire: fer caure de cap, capgirar violentament. A veure si la garbinada ens estripa el drap o ens tira pernes en l'aire, Ruyra Pinya, ii, 58. Tot irà de pernes en l'aire, Pous Empord. 106. Al gros porcell | qui va caure pernes en l'ayre, Caseponce Man. 127.
    Fon.:
pέɾnə (pir-or., or.); pέɾna (Esterri, Pont de S., Senterada); pέɾnɛ (Sort, Tremp).
    Etim.:
del llatí pĕrna, mat. sign. || 1.