PERNABATRE v. intr. Espernetegar. Que a rues pernabaten i juguen a l'entorn, Atlàntida vi. Ell pernabatia mostrant aquelles pantorrilles de carn de préssech y bracejava, Oller Llapis 24. Fon.: pɛɾnəβátɾə (or.). Etim.: compost del verb batre prefixat amb el mot perna.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.