DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERORAR v.
Pronunciar un discurs o discursos; per ext., parlar com si es pronunciés un discurs; cast. perorar. a) intr. Se ha concluït la relació susdita, he perorat tres quarts, y altres tants el fiscal, doc. a. 1784 (BSAL, xxiv, 71). Aquest home... que perora en els mítings amb veu de tro, Caselles Mult.71. Aquella tarda es posà a perorar contra mi, Puig Servitud 240.—b) tr. La nit que havia de perorar l'evangèlic parlament, Riber Miny. 138.
    Fon.: pəɾuɾá (Barc.); peɾoɾáɾ (Val.); peɾoɾá (Palma).
    Etim.: pres del llatí perorare, mat. sign.