DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERPERIR v. intr.
Morir d'accident o violència (Rupit, Pallars, Maestrat, Cast.); cast. perecer. La muller va perperir d'un enfit de codonyat, Pascual Tirado (BSCC, iii, 423). On eres tu que mous la pensa meua fent-me perperir de amor?, Pascual Tirado (BSCC, v, 274). Segons els pastors, aquesta creueta preserva de perperir de cap llamp, Lluís Rec. 78.
    Etim.: de perir, amb el prefix intensiu per-.