DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERPETRAR v. tr.
Cometre, executar (un acte dolent); cast. perpetrar. Lo qual peccat fou perpetrat per nostre pare Adam, Llull Doctr. Inf. 70. Actes luxuriosos que'ls hòmens han perpetrats, Metge Somni iv. Porà veure lo dit cars esser stat perpetrat per obra del esperit maligne, doc. a. 1490 (BSAL, vii, 220). Los defalliments e peccats que yo tornaua a fer e perpetrar, Psaltiri. Les vèrgens, mogudas per naturalea, perpetren los vicis, Viudes Donz. 230. La rabosa havia perpetrat algun furt, Isop Faules 39. Les decisions del Congrés de Verona... li pujaren al cap, i perpetrà innombrables bestieses, Pla SB 20.
    Fon.: pəɾpətɾá (Barc., Palma); peɾpetɾáɾ (Val.).
    Etim.: del llatí perpetrare, mat. sign.