Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perpetu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERPETU, -ÈTUA adj.
Que no cessa mai; que dura sempre o per temps indefinit; cast. perpetuo. Senyor, vullau-me fer perpetu esclau vostre, Eximenis Scala. Per ço que mils sien a perpètua memòria atrobats, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 207). Sens mi, perpetu exili sostinguéreu per minva de fustes, Corella Obres 5. La vida és un constant fracàs, un perpetu desengany, Santamaria Vida 259.
    Fon.:
pəɾpέtu (Barc.); peɾpέ̞tu (Val.); pəɾpέ̞tu (Palma).
    Var. form.:
perpètuu (Egidi Romà, introd.); perpètuo (Lacavalleria Gazoph.).
    Etim.:
pres del llatí perpetŭum, mat. sign.