| |||
|
perpetu |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
PERPETU, -ÈTUA adj.
Que no cessa mai; que dura sempre o per temps indefinit; cast. perpetuo. Senyor, vullau-me fer perpetu esclau vostre, Eximenis Scala. Per ço que mils sien a perpètua memòria atrobats, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 207). Sens mi, perpetu exili sostinguéreu per minva de fustes, Corella Obres 5. La vida és un constant fracàs, un perpetu desengany, Santamaria Vida 259.
Fon.: pəɾpέtu (Barc.); peɾpέ̞tu (Val.); pəɾpέ̞tu (Palma).
Var. form.: perpètuu (Egidi Romà, introd.); perpètuo (Lacavalleria Gazoph.).
Etim.: pres del llatí perpetŭum, mat. sign.