PERRUQUER, -ERA m. i f. El qui fa o ven perruques; el qui té per ofici tallar els cabells, arreglar-los o afaitar la barba; cast. peluquero. Atlotes perruqueres y afaytadores, Ignor. 12. Fon.: pəruké (or., bal.); peruké (occ.); perukéɾ, pelukéɾ (val.). Etim.: derivat de perruca.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.