Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perseguir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERSEGUIR v. tr.: cast. perseguir, seguir.
I. || 1. Seguir (algú que fuig) per arribar-li, per agafar-lo. Quan uolets perseguir los enemichs, Jaume I, Cròn. 53. Lo peccador... fuig sens nengú perseguir-lo, Villena Vita Chr., c. 71. Mes ara es llança, com la bèstia brava, | a perseguir el rastre del profeta, Alcover Poem. Bíbl. 77. Era un goig arruixador i barbre el de perseguir aquells volàtils, Ruyra Parada 64.
|| 2. Procurar fer el mal possible a algú, a alguna cosa. Lo foll ab sa ira perseguex saviea, Llull Blanq. 56. Sòcrates fo molt injustament perseguit, Genebreda Cons. 28. La mia Sglésia serà molt perseguida, Villena Vita Chr., c. 196. Ha sempre perseguit los desmandats, doc. a. 1527 (BSAL, vii, 431).
|| 3. Atacar en justícia. Honor de cavalleria, la qual vos nega que judiciàriament home qui us hage ofès no deiats perseguir, Curial, i, 16.
|| 4. Anar darrera d'algú per obtenir-ne alguna cosa. Una dona... un seu cunyat se enamorà d'ella... Moltes vegades ell la requeria que li liuràs son cors... E ella, veyent que'l cunyat axí la perseguia, per lunyar-se d'ell dix a son marit..., Eximplis, i, 115. a) Anar darrera d'una xica per festejar-la (Calp).
|| 5. Treballar assíduament per aconseguir (alguna cosa). El delit del qui persegueix un falaguer pervindre, Pons Auca 86. Perseguint el mateix objecte, Obrador Arq. lit. 88.
II. ant. Prosseguir, continuar. Comensets tant grans fets..., e comensant leugerament perseguescats, Marsili Cròn., c. 5. Lo rey perseguí l'encalç, matant e degollant tants com aconseguir ne podien, Tirant, c. 25. E axí perseguexen la cura com de primer, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 5.
    Refr.

—«Home perseguit, home mort»: significa que si algú és objecte de persecució insistent, arriba un dia que n'és víctima (Martí G., Tip. mod. ii, 225).
    Fon.:
pəɾsəɣí (or., bal.); peɾseɣí (occ.); peɾseɣíɾ (val.); palsiɣí (alg.).
    Var. form.
ant.: persegre (March Rims); passaguir (Francesc Oliver, ap. Cançon. Univ. 288).
    Sinòn.:
I, || 1, encalçar.
    Etim.:
pres del llatí persĕqui, mat. sign.