Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perseverar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERSEVERAR v.
|| 1. intr. Persistir en una manera d'esser o d'obrar; cast. perseverar. a) Amb complement introduït per la preposició en. Perseverats vós e Aloma en l'estament en què sots, Llull Blanq. 5. Consciència lur remordia e los acusaua dels peccats en què hauien perseuerat, Llull Gentil 299. La bona volentat en què és lo senyor Rey de perseverar tots temps en l'amor e en la amistat, doc. a. 1292 (Capmany Mem. iv, 14). Digues a la Reyna que persever en lo bon propòsit, Metge Somni ii.b) ant. Amb complement verbal introduït per la preposició de. Lavors perseveren de multiplicar naffres sobre naffres, Canals Prov. 109.—c) Amb complement verbal introduït per la preposició a. «Si no et vols aficar espines, | persevera a anar calçat, | que s'anar amb falsedat | és de fadrins i fadrines» (cançó pop. Mall.).
|| 2. ant. Conversar contínuament, conviure. Que vós ab aytal gent hajats de perseverar, Muntaner Cròn., c. 75. Fuig a tot loch e avinentesa de parlar e perseverar ab aquell, Metge Somni iv.
|| 3. tr. (vulgarisme) Tractar de prop, comprovar directament (Manacor). No deixes ningun mal vici, | tot ho vols perseverar, Miquel Ferrando, glosada sobre els Vicis. «Això ho tenc perseverat fa molts d'anys»: ho tenc observat, comprovat (Manacor).
    Refr.

—«Qui persevera, alcança».
    Fon.:
pəɾsəβəɾá (Barc.); peɾseβeɾáɾ (València); pəɾsəvəɾá (Bal.).
    Etim.:
del llatí perseverare, mat. sign.