Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  personal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERSONAL
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a la persona; propi de la persona; cast. personal. La essència unitat ador en les personals virtuts, Llull Blanq. 8. Si en Déu no hauia distintes proprietats personals, no hi seria obra per la qual fos engenrat infinit bé, Llull Gentil 133. Oferent-li el pis, junt ab sos mèrits personals, Pons Auca 52. Respectant sempre sa dignidat personal, Ignor. 7. Pronom personal: pronom que designa una de les persones gramaticals, com jo, tu, vós, etc. Modos personals del verb: els que presenten variacions corresponents a les diverses persones gramaticals, com l'indicatiu, el subjuntiu i l'imperatiu. Especialment: a) Privatiu d'una persona, propi d'un determinat individu. Ni tractin assuntos personals, Ignor. 1. Qualsevol que tenga cruxit o apuntalat es porxo personal, Roq. 4. Una manera d'esser personal, Obrador Arq. lit. 14.
|| 2. m. a) Disposició de la persona; conjunt físic d'un individu. Jo feya la meva patxoca, y ella que no tenia pa a l'ull, se va fer càrrech del meu personal, Vilanova Obres, iv, 276.—b) Conjunt de persones, especialment de les que treballen en un obrador, establiment, corporació, etc.; cast. personal. Tot es personal que dependeix de sa Diputació, Alcover Cont. 170. La cunyada, la cosina i la nebodeta; quin personal, Verge Santa!, Pla Carrer 57.—c) Públic en general; s'usa per evitar el mot gent que vulgarment té matís despectiu (Val.). «En els tramvies viatja massa personal» (Val.).
    Fon.:
pəɾsunáɫ (Barc.); peɾsonáɫ (Val.); pəɾsonáɫ (Palma).
    Intens.
superl.: personalíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí persōnale, mat. sign.