Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  personatge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERSONATGE m.: cast. personaje.
|| 1. Persona que figura en l'acció d'un drama, d'una novella, etc.; actor, persona que representa en una obra dramàtica. Lo lloc de hon hixen los personatges; Choragium, Pou Thes. Puer. 102. Yo fas lo primer personatge de la comèdia, Lacavalleria Gazoph. El conjunt de l'obra... m'obligà a investigar la gènesi dels personatges, Espriu Cançons 11. a) ant. Actor, el que obra un fet. Acte públich... ahont foren trets molts personatges de crims enormes a penitència y moltes stàtues a cremar ab quatre altres personatges, Ardits, iii, 443 (a. 1531). Fer personatges: (ant.) fer gestos com de comèdia. Qui porta les calces tan justes y estretes, | que prest als garrons lo pes les assola; | y a tal lo peciga la cota de malla, | que fa personatges torcent-hi lo morro, Brama llaur. 147.—b) ant. Figura que representa alguna persona. Dos ventalls de ras ab personatges, Inv. Grau.
|| 2. Persona que ocupa una certa situació, que té certa importància. Algun motiu | fals de grandea | o de bellea, | de personatge | de gran linatge, Spill 8433. Un cert personatge tenia en sa casa alguns galls, Faules Isòp. 170. Sí que és tot un personatge, Vilanova Obres, xi, 114.
    Fon.:
pəɾsunáʤə (or., men.); peɾsonáʤe (Ll., Cast., Al.); peɾsonáʧe (Val.); pəɾsonáʤə (mall.); palsunáʤa (alg.).
    Var. ort.
ant. (incorrecta): presonatge (Somni J. Joan 1454).