Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  personificar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERSONIFICAR v. tr.: cast. personificar.
|| 1. Atribuir accions o qualitats pròpies de persona o de cosa personal. N'Angelina... li deyen també sa Trebolina, feminisant el nom sense arribar a personificar-lo anteposant-li l'article Na, Galmés Flor 11.
|| 2. Realitzar algú en la seva persona d'una manera completa una cosa, qualitat, doctrina, etc. Mira es prototipo de sa cultura moderna personificat amb En Llampayes, Roq. 24.
|| 3. refl. Personar-se, anar en persona (Camp de Tarr., ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
pəɾsunifiká (Barc.); peɾsonifikáɾ (Val.); pəɾsonifiсá (Palma).