Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pertànyer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERTÀNYER v.
|| 1. Pertocar, esser propi (segons el dret, la lleil, la condició, etc.); cast. corresponder. a) intr. Com sia ço que a ella pertanga mills saber gran virtut que poca, Llull Arbre Sc. ii, 243. Si atroben de consell que la conexença del dit fet pertanga a ells, Consolat, c. 16. Pus haguessen fet ço que a generatió humana pertany, Metge Somni iii. Anau detràs aquelles qui us pertanyen, ibid. Armat axí com li pertanyia, Tirant, c. 52. Al Batle pertany purgar tals recors, Proc. Olives 534. Es menester que tinga tota aquella criansa que li pertany, Robert Coch 1 vo. A mon espòs pertany fer sentència, Aguiló Poes. 200.—b) ant., refl. Vida actiua e contemplatiua se pertanyen a estament humà, Llull Felix, pt. viii, c. 19. Remeten les parts a aquell jutge a qui's pertany, Consolat, c. 16. Fo feta aquella festa que a rey se pertanyia, Pere IV, Cròn. 103. Molt més coses se pertanyen de fer, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 439). Olives són fruyta que l'oli hix d'elles, | prement y estrenyent-les segons se pertany, Proc. Olives 410.—c) ant., amb el complement introduït per la preposició de. Axí com se pertany de bona mare, Pere IV, Cròn. 28. Com no's pertanga del hom savi respondre al foll segons la sua follia, Hist. Troy. 141. Tenir desig de fer crueldats no pertany de tu, Tirant, c. 302.
|| 2. Esser propietat d'algú; formar part d'una cosa; cast. pertenecer. Era senyor de Montpestler e de la senyoria que pertany a Montpestler, Jaume I, Cròn. 2. No vendre ne dar exàrcia ne res que pertanga a la nau, Consolat, c. 92. Alegant que jo pertanyia de dret a ell, Metge Somni ii. Lo Emperador donà la part al Papa que li pertanyia, Tomic Hist. 81. Joioses i segures de pertànyer en tot indret a la nació catalana, Massó Croq. 199. Del reialme que acabdilla, | tota cosa li pertany, Alcover Poem. Bíbl. 45.
    Fon.:
pəɾtáɲə (or., bal.); peɾtáɲe (occ.).
    Conjug.:
segons el model plànyer (excepte en el part. pass., que només admet les formes pertangut o pertanyut).
    Etim.:
del llatí pertĭnēre, mat. sign., amb el radical modificat per creuament amb pertĭngĕre ‘atànyer’ i amb el primitiu tànyer.