Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pertocar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERTOCAR v.
|| 1. intr. Pertànyer, correspondre per dret o per naturalesa; cast. corresponder, pertenecer. Tal com pertoca al meu càrrech u ofici, doc. a. 1366 (Catalana, x, 288). Promès... que'n retria bé e leyalment a la sgleya de Gerona e a mossènyer lo Bisbe ço que li'n pertocaua, Boades Feyts 220. Com si d'aquells elogis n'hi pertoqués una part, Pons Auca 315. S'acontentava amb la cinquena part del sou que li pertocava. Espriu Lab. 90.
|| 2. tr. Malfamar; tocar l'honra o la bona anomenada d'algú (Mall.). Per lo demés ella no la pertocava per res a sa criada, Roq. 23.
    Fon.:
pəɾtuká (or., men.); peɾtoká (occ.); pəɾtoká (mall.).