DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERTORBAR (ant. escrit més sovint perturbar). v. tr.
Provocar confusió o desorde; destruir la quietud, la normalitat; introduir una irregularitat; cast. perturbar. Mirant que perturba la nostra ley vera, Passi cobles 70. Quant la cosa és més euaporatiua al cap tant més perturba lo ceruell, Albert G., Ques. 14. Aquella dona hauria arribat a pertorbar la serenitat de don Josep, Llor Jocs 18.
    Fon.: pəɾtuɾβá (Barc., Palma); peɾtuɾβáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí pertŭrbāre, mat. sign.