Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pertret
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERTRET (ant. pertreyt). m.
|| 1. Conjunt d'instruments i mitjans aplegats per a fer una obra, per a executar una empresa; cast. pertrechos. No erraria neguna setmana que enuiàs pertreyt a la ost, de ciuada e de farina e de galines, Jaume I, Cròn. 71. Ab vostres prouisions e pertrets vos anets recullir al port de Roses, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 347). Lauòs los ministres tantost arribaren | portant son pertret cruel de coltells Passi cobles 124. Axí com de fusta, clavó e altres pertrets, doc. a. 1467 (Arx. Gral. R. Val.). Ningun del pertrets des la obra vella que se desferà ha de poder servir per dita obra noua, doc. 1714 (BSAL, vii, 50). Baxest que ocupen los contraris ab gran pertret, Costa Agre terra 79. No aneu amb miseris, que ja sabeu que sa madona nostra vol molt de pertret, Alcover Cont. 396.
|| 2. Esforços per a preparar una cosa. Aquí farien tot llur pertret, Desclot Cròn., c. 30. Nós haguem ardit que'l rey de Marrochs faea gran pertret e apparell, Pere IV, Cròn. 98. Lo dit rey... faça son pertret de envasir e destroir los dits regnes de Aragó, doc. a. 1363 (Monsalvatje Not. hist. xxi, 401). Y hauien fet ab compliment tot son pertret, Somni J. Joan 1420.
    Fon.:
pəɾtɾét (mall.).
    Var. form.
dial.: peltret.
    Etim.:
del llatí pertractu, ‘traginat, aportat’.