DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERVERTIR v. tr.
|| 1. ant. Alterar i fer passar d'un estat o manera d'esser a l'estat o manera contrària; cast. convertir. Edific e bastesc casa de plor e de contrició... per tal que'ls fonamens se pervertesquen e s'alteregen en vertuts e en amors e en misericòrdia e en perdons, Llull Cont. 134, 17. En Pere demà farà pervertir la segona figura en la primera, Llull Cont. 314, 7. Lo blanc no's pot pervertir en negror ni negror en blancor, Llull Cont. 325, 28. Rey iniuriós qui'l seu gran poder peruerteys en fer grans mals e grans uanitats, Llull Arbre Sc. ii, 137. Veig que ab multitut de paraules de molta dolor acompanyades no puch pervertir a pietat lo ànimo de la altesa vostra, Tirant, c. 195.
|| 2. Desviar de la rectitud; fer dolent allò que era bo; cast. pervertir. De la caramida qui'n fa dues parts e hom la trenca... se pervertexen les dresseres e s'alteregen, Llull Cont. 320, 22. Les gents peruertint ab falsa ley noua, Passi cobles 31. Pervertir-se, tornar-se viciós, Lacavalleria Gazoph. L'enorme massa de riqueses... pervertiria les ànimes, Caselles Mult.75. Es sortit en lletres de motlo un remey perque ses criades no se pervestesquen, Roq. 24.
    Fon.: pəɾβəɾtí (or.); peɾβeɾtí (occ.); peɾveɾtíɾ (Cast., Al.); peɾβeɾtíɾ (Val.); pəɾvəɾtí (bal.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí pervertĕre, ‘capgirar, convertir’, ‘fer tornar dolent’.