Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  perxa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERXA f.: cast. percha.
|| 1. Peça de llenya llarga i relativament prima. Cascun dels ditz hòmens qui tal... del dit bosch... cabirons, monals o cayratz o pertxes, doc. a. 1308 (Priv. Ordin. Valls Pir. 299). No gos tallar... en los ditz boschs... nengunes perxes per vendre, doc. a. 1341 (BABL, xi, 409).Especialment: a) El cep en el primer any de l'empelt (Olost, Súria, Terrassa, Igualada).—b) El rebrot de la soca del castanyer destinat a fusta de botada (Guilleries, ap. Griera Tr.).—c) Barra giratòria que formava la peça principal de les brígoles, fonèvols i altres màquines de balística medieval. La corda de la lur brígola enuolué's entorn la pertxa, Jaume I, Cròn. 461. Estava lo giny a tresposta, que de llà hon feria no se'n veya perxa ni res, Pere IV, Cròn. 197. Per mil e cinchcents stoperols per empiular la percha del dit trabuch, doc. a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.).—d) Barra on es tenien els falcons i altres ocells de caça. Tendrets-los dins una percha trauesada, Anim. caçar 7. Lo esparver és conegut que ha febra com tanca los ulls sobre la perxa ne dorm, Flos medic. 120. En veure lo loure lo seu falconet... roman en la percha estès hi penjat, Proc. Olives 1228.—e) Tronc llarg i prim que serveix per a remenar el foc del forn (Griera Tr.).—f) Barra amb què es remenen els draps mentre es tenyeixen.—g) Barra que parteix de l'arbre d'una sènia, d'un pou de torn, d'un trull, etc., i que a l'altre cap porta el bago o balancí on va enganxada la bístia.—h) Barra llarga penjada horitzontalment i que té claus o ganxos on es pengen sobrassades i altres embotits de porc (Mall.); una barra semblant on es pengen atuells de cuina (Cat.); cast. espetera.i) Pal llarg amb què es baten les branques d'oliveres, ametllers o noguers, per fer-ne caure el fruit (Empordà, Tremp, Vimbodí, Camp de Tarr., Mall.).—j) Cadascun dels pals accessoris d'un vaixell, com les vergues, botalades, picos, etc.—l) Pal amb què s'empeny i dirigeix una barca en treure-la de la mar o en allunyar-se de la platja, o pitjant en el sol dels canals i llacs de poc fons. Les perxes per empèñer los vaxells: Haec trudis, Pou Thes. Puer. 51.—m) Pal posat verticalment que constitueix l'eix d'un paller.—n) Barra que va de darrera a davant de la carreta, damunt les garbes, i que serveix per a lligar aquestes ben fort dins la carreta (Cerdanya).—o) Barra col·locada a la part central i superior de l'arquillada d'un carro.—p) Estaló, pal per a sostenir un arbre o altra planta. Seps que estan alts ab perxes posades com a forques, Pou Thes. Puer. 43.—q) Biga prima que es destina a la construcció de sostres de teulada (Bages, ap. Griera Tr.).
|| 2. Barra de fusta amb barrons o ganxos per a penjar-hi la roba. Com ha a sa taula moltes copes... ni en les perxes molts vestiments, Llull Blanq. 68, 4. Hi hauie dues perxes grans, la una plena de diuerses cubertes de caualls, Paris e Viana 10.
|| 3. a) ant. Barra on es posaven els draps per estirar-los les fibres del fils amb què estan fets. Que cascun perayre, com lo drap serà apperellat, lo hage a passar a la perxa et dar-li les passades acostumades, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 264). Ha alcançat art de treura pèl a las robes de llana, o cardar a la perxa del modo que's fa en Inglaterra y Olanda, doc. segle XVII (BSAL, vi, 47).—b) Màquina composta d'una sèrie de corrons coberts amb una espècie de raspall metàl·lic, que serveix per a apelfar la superfície de certs teixits de cotó, estirant prudencialment les fibres dels fils de què estan fets (Pons Ind. text.).
|| 4. fig. Persona alta i prima; cast. gambalúa, perigallo.
|| 5. Nom d'un joc de pilota (Al., Altea). «A perja [sic] no's trau; uno del jugadors... s'arrima a la paret per la mà esquerra, y uno dels contraris, posat a poca distància, li tira la pilota amb la mà dreta tenint que passar-la per damunt d'un senyal que es posa a la paret; al que jua es diu que fa, i al que tira la pilota, que ferix, consistint tota la habilitat d'este en arrimar y enclojar de tal modo la pilota a la paret, que l'atre no puga juar, o tinga que fer-ho raspant la paret amb la mà esquerra» (Martínez Folkl. i, 73).
Perxa (escrit també Percha): llin. existent a Bisbal del Penedès, Benaguasil, etc. Hi ha la variant Perxes existent a Banyoles, Figueres, St. Feliu de G., etc.
|| topon. Llogaret del municipi de La Cabanassa, dins la Cerdanya francesa. Pla de la Perxa: nom d'un territori de la Cerdanya i d'un altre en el Berguedà.
    Fon.:
pέɾʃə (or.); pέɾʧɛ (Tremp, Ll., Urgell); pέɾʧa (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Cast., Val.); pέ̞ɾʃə (Mall., Men.).
    Etim.:
del llatí pertĭca, mat. sign.