DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPESAT, -ADA adj.: cast. pesado.
|| 1. Que té pes; que fa sentir el seu pes físic. La tua mà esquerra... porà sostenir lo pesat escut, Corella Obres 6. Pugen lentament la llarga y pesada biga, Rosselló Many. 24.
|| 2. ant. Greu, de molt de pes intel·lectual o moral. Attès que són persones pesades e qui aprofitarien molt als dits affers, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 217).
|| 3. Molest, carregós, difícil de suportar. Aquell fexuch e pesat càrrech, Villena Vita Chr., c. 1. Bon Jesús, que fou pesada la cadena del pecat!, Verdaguer Idilis. En les hores pesades de la nit, Cases A., Poes. 79. Ses bromes han d'esser pesades, Roq. 28. Que ets de pesat!, Penya Mos. iii, 201.
|| 4. Lent en els moviments o en el funcionament. Aqueix menjar fa pesat lo cap, Lacavalleria Gazoph. El goç anava una mica pesat, Massó Croq. 75. Amb el cervell pesat vaig anar-me'n pel caminoi, Rosselló Many. 212.
Fon.: pəzát (or., men.); pezát (occ., Cast., Al., mall.); pesát (Val.).
Intens.: pesadet, -eta; pesadot, -ota; pesadíssim, -íssima.
Sinòn.: feixuc.