DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PESQUERA (i dial. peixquera). f.
|| 1. Lloc destinat a pescar-hi; paratge de la mar, d'un riu, etc., on abunda el peix; cast. pesquera, pesquería. Questions que sien entre los pescadors axí de la mar com de la albufera e entre aquells e companyes lurs e altres qualsevol per esprés tocants la pesquera de la mar o albufera, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 81). Plantí vinyes, fiu heretats y peixqueres, Cordial 10 vo. Li mostrà pesqueres que li omplien es bolitxos a balquena, Ignor. 2. «Pesqueres» n'hi diuen als estanys a on los pescadós agafen peix sense haver de surtir a la mar gran, Moreira Fokl. 196.
|| 2. Acció i efecte de pescar; anada a un lloc per pescar-hi, i conjunt d'operacions que s'hi fan (Lluçanès, Empordà, Costa de Llevant, Pallars, Tortosa, Val., Al.); cast. pesca. Havia bona renda per pesquera de molt peix, Pere IV, Cròn. 395. La pesquera és ma alegria, Masifern Coses Amp. 145. «Avui hi ha hagut bona pesquera»: hem agafat molt de peix.
    Loc.
—Embrutar la pesquera a algú: produir-li dificultats, posar-lo en perill de conflictes (Mall.).
    Refr.—a) «Lo que hi ha en el cove és peix; lo demés és peixquera»: significa que només hem de refiar-nos de les coses que tenim en el nostre poder, i donar únicament com a provisionals o possibles les que encara no hi estan (val.).—b) «Lo mateix en terra que a la mar, ses pesqueres són males de trobar» (Mall.).
    Fon.: pəskéɾə (or., bal.); peskéɾa (occ.); peјʃkéɾa (val.).