Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pesseta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PESSETA f.
|| 1. Moneda que és la unitat monetària espanyola. que quan era d'argent pesava 5 grams i que actualment s'encunya en una mescla de coure i alumini i també n'hi ha emissions en paper; valia quatre reals i es divideix en cent cèntims; cast. peseta. Me'n demanaren vint-i-dues pessetes, Rosselló Many. 202. Pesseta columnària: moneda de més pes que la pesseta ordinària, que valia cinc reals i portava gravat l'escut reial entre dues columnes.
|| 2. pl. Diners, riquesa monetària; cast. pesetas. «Aquest és home de pessetes».
|| 3. Peça rodona de llauna que serveix per a tapar el foradet de les llaunes d'oli (Sóller).
|| 4. Pesseta de cansalada: tallada quadrada de carnsalada, de devers una lliura de pes (Martí G. Dicc.).
|| 5. pl. Planta crucífera de l'espècie Lunaria biennis, de tronc dret, ramificat i pelós, fulles grans, ovato-cordiformes, les superiors grosserament dentades, flors purpurines inodores, fruits rodonencs, grans, de lluentor argentina; cast. lunaria, hierba de plata.
    Loc.

Canviar la pesseta: humor., vomitar. No los fugien es colorets de ses galtes mentres canviaven sa pesseta, Ignor. 61.
    Refr.
—a) «Una pesseta mai és bona per tothom»; «Una pesseta columnària no és bona per a tots»: significa que totes les coses poden tenir algun aspecte desagradable per a certa gent.—b) «Salut i pessetes»: fórmula familiar de salutació.
    Fon.:
pəsέtə (pir-or., or.); peséta (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); pesétɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi); peθéta (Aiguaviva d'Aragó).
    Intens.:
pessetassa, pesseteta, pessetola, pessetona, pessetina, pessetiua, pessetota.
    Sinòn.:
— || 5, flor de plata, herba de plata, llunària, monedes, setins.
    Etim.:
sembla derivat dim. de peça, que fou adoptat en castellà i confós amb pesa, i per això es pronuncià amb s, peseta. Les formes fr. piécette i ital. pezzetta indiquen un origen derivat de peça (=cast. pieza, fr. pièce, it. pezzo); també ho indica la pronúncia peθẹ́ta amb so de z castellana, que es troba a certs pobles fronterissos d'Aragó, com Aiguaviva. Coromines DE Cast. iii, 755, no admet la relació de pesseta amb peça, «pues peseta es manifiestamente inseparable del americano peso; en la elección del sufijo de peseta sí pudo influir el gran número de términos financieros acatalanados o afrancesados en -ete eta». També, Mateu Glos. Num. 160 i G. de Diego Dicc., p. 425, consideren peseta derivat de peso. Es interessant observar que en un inventari de l'any 1410 ja es consignen, entre altres monedes, «XIII pecetes d'argent» (Alós Inv. 25).