Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pessigolles
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PESSIGOLLES f. pl.
Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll; cast. cosquillas. Tenir pessigolles: esser propens a la dita sensació. Fer pessigolles: produir a algú la dita sensació. Y em feyen pessigolles als llavis, Vilanova Obres, xi, 132. De més a més no tenia pessigoyes, Roq. 25.
    Loc.
—a) Fer pessigolles a algú: despertar-li un desig o curiositat vivíssima.—b) Cercar (o buscar) les pessigolles a algú: provocar-lo, excitar-lo. No 'm cerquis ses pessigoyes tan prest perque és fàcil que et mostr es tirapeu, Roq. 33.—c) Fer les pessigolles endins a algú: atacar-lo fort, posar-lo en una situació perillosa o difícil (Mall.). Los feyen ses pessigoyes ben endins, Alcover Rond. i, 142.—d) No voler pessigolles: no estar per a bromes ni per a provocacions.
    Var. form.:
pessigoles; pessiguelles; pessiguetes; cosseguelles (Si la memòria de la carnalitat fa coçeguelles al feu coratge, Canals Carta, c. 68; A coceguelles | ells comensaven, Spill 2834); cassigoles; cassanogues; cassònigues; cassònies; cossinogues; cosquinogues; cosquelles; coscanelles; cosconelles; cosquerelles; segulletes; cosquilles; cossiguetes; còssigues; cassogues; joques.
    Fon.:
pəsiɣɔ́ʎəs (Barc., Tarr., Valls, Vendrell, Vimbodí); pesiɣɔ́ʎes (Ll., Urgell, Tortosa); pəsiɣɔ́јəs (Vic, Pla de Bages, Vilafr. del P.); pəsiɣɔ̞́јəs (Mall.); pəsiɣɔ̞́əs (Maó); pəsiɣɔ́ɫəs (Empordà, Torelló); pəsiɣúɫəs (Arles, Ribesaltes, Oleta); pesiɣéʎes (Massalcoreig); kəsiɣɔ́ɫəs (Puigcerdà, Borredà); kasiɣɔ́ɫes (Alàs); kasanɔ́ɣes (Ulldecona, Vinaròs); kasɔ́niɣes (Ulldecona, Vinaròs); kasɔ́nies (Peníscola); kosinɔ́ɣes (Villar de Canes); kusinɔ́ɣes (Pobla de Benifassà); koskinɔ́ɣes (Alcora); koskéʎes (Torís, Moixent); kuskéʎes (Vistabella, Biar); koskíʎes (Cinctorres); kuskanéʎes (Campello, Benilloba, Crevillent, El Pinós, Guardamar); koskonéʎes (Massalavés, Llanera, Polinyà, Beniopa, Vall de Gallinera, Calp); koskeɾéʎes (Val.); seɣuʎétes (Oropesa); kusiɣə́təs (Ciutadella); kɔ̞́siɣəs (Ciutadella); kəsɔ́ɣəs (Eiv.); ʒɔ̞́kəs (Alaior, Mercadal, Ferreries).
    Etim.:
d'un radical k-s-k de formació expressiva, que és la base de les formes començades en coss- o cosc-; les començades en pess- han sofert una contaminació de pessigar, segons exposa Coromines DECast, i, 924.