Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pestanya
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PESTANYA (ant. escrit també pastanya). f.: cast. pestaña.
|| 1. Sèrie de pèls que neixen a la vora de cada parpella; cadascun del dits pèls. Totz los demés an les pastanyes negres per confortament de la visió, Alcoatí 20 vo. Alsant los ulls, menegant la pastanya, Masdovelles 133. Gran part de la nit... lo foch de amor... a Tereu no comportaua les pastanyes cloure, Corella Obres 265. Ells vos obren la pestanya | per hon l'ull se certifica, Cons. casat 149. Quant la pestaña de bax no junta ab la altra, Pou Thes. 165. Amagava sa vivor dessota el racés de ceyes y pestanyes, Pons Auca 29.
|| 2. pl.
Pèls paral·lels que creixen a la vora d'una fulla o d'un altre òrgan.
|| 3. fig. Part sortint o rebava a la vora d'una cosa. Una gonella de drap vert guarnida en torn de peu de barres de vellut e pastanyes de cetí, Inv. Exarch. Especialment: a) Rebava que voreja la part superior d'una finestra.—b) Doblec lateral de les cobertes o sobrecobertes d'un llibre, on es sol imprimir noticiari, crítica o anunci editorial.—c) Rebava que voreja la boca d'un cofí per impedir que en caigui la pasta d'oliva.—d) Planxeta metàl·lica que surt del costat de la ferradura perquè aquesta quedi més ben subjectada a la pota del cavall (Mall.).—e) Eina de sabater, consistent en un ferro que serveix per a fondre i distribuir la cera en el franc (pestanya de francs), o entre la sola i el cuiro, o per a fer l'acabat dels vius o perfils del taló (pestanya de viu).f) Porció inferior de l'àncora, que forma l'acabament del braç d'aquesta i té la forma de triangle curvilini.
    Loc.

Cremar-se les pestanyes: esforçar-se molt per arribar a saber una cosa, a força d'estudi. Cremar vos poreu les vostres pastanyes | per estudiar tan ficte saber, Proc. Olives 657.
    Fon.:
pəstáɲə (Conflent, Empordà, Gir., Plana de Vic, Igualada, Solsona, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr., Bal.); pestáɲa (Andorra, Pobla de S., Tamarit, Val.); pestáɲɛ (Tremp, Organyà); pastáɲɛ (Oliana, Balaguer, Ll., Fraga, Urgell); pastáɲa (Cast., Benassal, Llucena).
    Sinòn.:
pipella.
    Etim.:
d'origen incert; probablement pre-romà, emparentat amb el basc pizta ‘llaganya’ i piztule ‘pestanya’ (Coromines DECast. iii, 757). En català hem pres aquest mot possiblement del cast. pestaña. En general el vulgus confon les pestanyes amb les parpelles, donant indistintament el mateix nom a aquestes i als pèls que les voregen, cosa que pot indicar que parpella i les seves variants expressen en català autèntic els dos conceptes, mentres que pestanya s'hauria introduït literàriament per distingir-los.