DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PESTELL m.
|| 1. Peça de metall corredissa que es fa entrar o sortir d'un pany per mitjà d'una clau o altre mecanisme i serveix per a tancar o obrir (una porta, una tapadora, etc.); cast. pestillo. Loba, pastell, | rexa, grilló, Spill 8492. Pastell de la porta o la barra: Pessuvium, Esteve Eleg.
|| 2. Baldelló (Rupit, Senterada, Pobla de S., Morella, Benassal, Val., Pego, Sanet, Elx); cast. taravilla.
|| 3. Peça de fusta corredissa que es mou dins el trau de la pestellera per a tancar i obrir una barrera (Men.).
|| 4. Peça de fusta a manera de clavilla que subjecta els dos extrems del collar d'una bístia (Lledó, Ripoll, Vallcebre, Orús, Pobla de L.); cast. pasador.
|| 5. Peça subjecta al canalot del molí per a graduar la caiguda del gra (Ripoll). Cf. Scriptorium, juny 1925.
    Loc.
—Ser fluix de pestell: tenir propensió a orinar (val.).
    Refr.
—«Casa amb pestell, ni cria gallina ni porcell»: significa que les portes que no es tanquen més que amb baldelló solen esser violades pels lladregots (Pego).
    Fon.: pəstéʎ (or., bal.); pastéʎ (occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: pestellàs, pestellarro.—b) Dim.: pestellet, pestelletxo, pestellel·lo, pestelleu, pestelliu, pestellic, pestelló, pestelloi.—c) Pejor.: pestellot.
    Etim.: del llatí pestĕllu, var. de pestŭlu, mat. sign., per canvi de sufix diminutiu.