Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PET m.
|| 1. Ventositat expel·lida per l'anus amb soroll; cast. pedo, cuesco. Tres maneres hi ha de vent detràs: pet, bufa, biula, Libre de tres, n.o 115. Alçà la cama dreta e lançàs un gran pet, Esteve Eleg. a 7. Pet rodó: el que és molt sorollós. Pet amb borles: el que es deixa anar amb algunes detonacions seguides. Pet amb flocs: el que va acompanyat de sortida d'excrement.
|| 2. Soroll produït per la boca i que imita el d'una ventositat intestinal; cast. pedorreta.
|| 3. Soroll sec que fa una cosa en trencar-se, separar-se o topar violentament; cast. chasquido, estallido.
|| 4. fig. Cosa o conjunt de coses que fa soroll fort o que es mou amb força (Ross., Cardona, Solsona, Vallès, Penedès); cast. golpe. «Va haver-hi un pet de garrotades»: hi hagué moltes garrotades. «Hi havia un pet de barretines que feia bonic de veure»: hi havia un gran nombre de barretines. «Se sentia un pet de música»: se sentia un soroll fort de música. Prench el fusell... y vinga un pet d'escopetades que arreu fou contestat pels vehins, Vayreda Sanch nova 28. S'aixeca un pet de vent trement, Bergue Fables 81.
|| 5. fig. Embriaguesa (Barc., Tortosa, Cast., Val., Al.); cast. borrachera, curda.
|| 6. adj. Embriac (or., occ., val.); cast. borracho. Estaven mig pets, Santamaria Narr. 115.
|| 7. fig. Por molt intensa (Mall.).
|| 8. pl. Planta cariofíl·lia de l'espècie Silene cucubalus (Boí). (V. colissos).
|| 9. a) Pet d'ase: planta de la família de les compostes, espècie Onopordon acanthium (V. cardiga).—b) Pet de flare: planta de la família de les compostes, espècie Calendula officinalis, de flors grogues (Tortosa, Maestrat, Borriana); cast. flor de muerto.c) Pet de dona rica: dolçamara. Pet de dona rica, herba: Halycacabum peregrinum, Torra Dicc.—d) Pet de llop: bolet de diferents espècies del gènere Lycoperdon, principalment el Lyc. pratense; és de forma rodona, sense cama ni pinta, de color blanquinós o groguenc, i quan és sec es rebenta llançant una polsina de color fosc; no és comestible; cast. pedo de lobo, bejín. A Menorca en diuen pet de ca. També es diu pet de llop l'espècie Scleroderma venosum i algunes congèneres (Masclans Pl. 173).—e) Pet del diable o pet de bou o de monja: bolet de diferents espècies del gènere Lycoperdon, com el L. hiemale, L. echinatum, L. bovista, L. stellatum (cf. Barceló Flora 556). El Lycoperdon bovista o Bovista gigantea s'anomena també pet gran, pet mascle de llop (Archivo, vii, 353), pet gros de llop (Bassaganya Flora).
|| 10. Pet de llop: panolla de blat de moro fallada, que en lloc de grans conté una pols negra i humida (Valls).
|| 11. Pet de monja: a) Conglomerat rodonenc de bocins d'alguera, que es forma en el fons de la mar i que sol esser llançada a les platges per les onades (Llucmajor).—b) Coqueta petita, rodona aplanada, feta de farina, ou i sucre, que es dóna als infants com a llaminadura (Empordà, Plana de Vic, Barc., Mall., Men.); cast. pellizco de monja.
    Loc.
—a) De pet: de pressa, tot seguit (Lluçanès, Penedès, Conca de Barberà). «Me'n vaig de pet a la vinya». «Hi sóc de pet».—b) Anar de pet: anar de bauxa (Alaró).—c) Anar pet arregussat: anar tot mès, exaltat, molt engrescat (Manacor).—d) Fer un pet com un aglà: rebentar, morir, destruir-se; fer mala fi (or., occ.).—e) No hi faràs cap pet: es diu a algú per indicar-li que no aconseguirà allò que es proposa.—f) Entrar pertot, com es pet del dimoni: ficar-se pertot sense mirament (Palma).—g) Esser com el pet d'En Romeu, que va fer trontollar la Seu: es diu d'una cosa petita que fa molt de soroll o porta molt d'enrenou (Barc.).—h) Fer bons pets i bones gambades: prosperar, anar molt bé (Tarr.).—i) Esser un pet viciat: esser un infant molt ben tractat, a qui es consent tot.—j) No fer cap pet que pudi: no fer res que valgui la pena, que cridi l'atenció. També es diu que «no farà cap pet que pudi» una persona que passa fam, que menja molt poc (Barc., Ripoll).—l) Canviar pets amb merda: fer un negoci poc productiu, o canviar coses sense guanyar amb el canvi (Empordà).—m) Fer (o llançar, o ventar, o amollar) una cosa com els burros els pets: fer-la en gran abundància.—n) Valer tant com un pet a un banc: no valer res, esser una cosa inútil (Garrotxa).—o) D'un pet fer-ne cent esquerdes: fer grans escarafalls o donar gran importància a una cosa insignificant.
    Refr.
—a) «Un pet, és l'alegria del pobret».—b) «Home baixet, home de pet»: significa que els homes petits solen esser presumptuosos i aficadissos (val.).—c) «Ara és hora, que el pet és fora!»; «Després que ha fet el pet, estreny el cul»: es diu referint-se a algú que vol adobar una cosa que ja no té remei.—d) «Amor de monja i pet de frare, tot és aire».
    Fon.:
pέt (or., Maó, Alaró); pét (occ., val.); pə́t (Mall., Ciutadella).
    Etim.:
del llatí pedĭtu, mat. sign. La locució pet de monja (|| 10), segurament ve de l'it. petto di monaca (‘pit de monja’), que és el nom d'uns panellets que un pastisser italià va introduir a Barcelona. En el Rosselló existeix la locució pets a fúger!, ‘cames ajudeu-me’, que probablement representa un llatí pĕdes ad fūgĕre, ‘peus a fugir’. Tant en pet de monja com en pets a fúger, la gent catalana estableix relació amb pet || 1, sense sospitar que puguin tenir un altre origen tals locucions.