Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  petó
veure  peto
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PETÓ m.
|| 1. Besada (pir-or., or., occ.); cast. beso. Li clogué amb un petó els llabis, Pons Auca 129. Qui no se la menja a petons, a la nostra rateta!, Oller Rur. Urb. S'hi va acostar fins a fer-li un bon petó i una abraçada, Massó Croq. 42. Tirar un petó: posar-se els dits junts a flor de llavis i separar-los com si amb ells s'enviés una besada. Petó a la francesa: besada amb pessics (Camp de Tarr.). Petó de vell: iròn., crostes de malura en els llavis o a la barba (Empordà). Fer petons: en veremar, queixalejar els raïms i menjar-ne alguns trossos (Empordà).
|| 2. So produït unint i separant els llavis, sense ressonància interior de la boca, per a animar i fer caminar les bísties (Barc.).
    Fon.:
pətó (or.); petó (occ.); putú (ross.).
    Etim.:
derivat afectuós de pet. També es troba aquest derivat en provençal i en francès dialectal: putú, ‘bes’; putuná, ‘besar’.

PETO m.
|| 1. Peça de ferro que cobria els pits del guerrer; cast. peto. Lo caualler... de part detràs portaua cuyro de bou clauat en lo peto, Tirant, c. 65. Unes cuyraces e un peto, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Lo peto: Ferreum pectorale. Lo peto o coçalet: Thorax ferreus, Pou Thes. Puer. 117.
|| 2. Pitera de camisa o de gipó (Barc., Mall.); cast. pechera, petillo.
|| 3. nàut. Conjunt de les peces més gruixudes que formen la popa d'una embarcació o bot petit (Mall.).
    Fon.:
pétu (Barc.); péto (Mall.).
    Etim.:
de l'it. petto, ‘pit’, d'on ve també el cast. peto, mat. sign. || 1.