DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PETAR v.
|| 1. intr. o refl. Fer pets, ventositats sorolloses; cast. peerse.
|| 2. intr. Fer un soroll sec una cosa en topar amb una altra, en trencar-se, etc.; cast. chasquear, restallar, castañetear. Brillan gumias, peta l'espingarda, Camps i F., Poes. 113. Féu petar el fuet, Pons Com an. 177. L'aigua... que petava rabenta sobre les rajoles, Víct. Cat., Ombr. 26. Petar les xurriaques a algú: caure-li damunt, ferir-lo, tupar-lo. A tu te petaran les xurriaques si no fas bondat, Víct. Cat., Mare Bal. 31. Mira que petaran!: es diu als infants, amenaçant de pegar-los (Vallès). Petar les dents: topar-se les dents de dalt amb les de baix per efecte del fred, de la febre, de la ràbia, etc. Em tornà a agafar... tot petant-li les dents i tapant-se els ulls, Santamaria Narr. 205. Petar de dents: tenir les dents que peten, sia de fred, sia de febre, de ràbia, etc. En Lluís, aferrat a la Beatriu que hi petava de dents, Pons Auca 48. Fer petar una cosa: llançar-la, tirar-la violentament; fig., fer-la perdre. «En aquest negoci m'han fet petar molts diners». Fer-se petar (una cosa comestible o bevible): menjar o beure una cosa. «El noi s'ha fet petar un plat de fesols». «Ens farem petar una botifarra». «El Ton s'ha fet petar un parell de gots de vi». «Mira com se la fa petar!»: es diu d'un que menja i beu bé, que es dóna a la bona vida. ¿Qui la peta?: crit amb què els venedors de gasoses atreien els consumidors.
|| 3. intr. Topar violentament, amb soroll sec; cast. topetar, estrellarse. Apreteu forsa y no badeu la boca, | que iríeu a petar sobre d'alguna roca, Caseponce Faules 184. «El cotxe va anar a petar contra la paret».
|| 4. intr. o refl. Rompre's, trencar-se per excés de pressió o de tensió; cast. estallar, reventar, romperse. «Si estires tant el fil, se petarà». «No posis aigua calenta al got, que et petarà». «S'ha petat el càntir». Amb aquella batzegada es trenat de bogues se petà, i véia i seguidors caigueren, Ruyra Parada 43. Estar que peta: estar molt gras.
|| 5. tr. Rompre, trencar d'un cop sec (Empordà, Vallès, Ripollès); cast. romper, quebrar. «No juguis amb el càntir, que no el petis!»«D'un cop de roc li han petat una cama».
|| 6. intr. (i sovint usat amb la partícula hi: petar-hi) Morir, deixar d'existir (Tarr., Ll., Val.); cast. diñarla, expirar, morir. Li tornà a pendre el desmay, doble més fort que l'atra volta, de tal modo que si's descuida un poch, també haguera petat, Rond. de R. Val. 85. Sort que el currer havia plegat, que, si no, també hi peta, Espriu Anys 129. El pare de la Custòdia... tingué un ram de sanchs... y va petar-hi en qüestió d'hores, Girbal Pere Llarch, 13. Petar als dits: morir impensadament; espatllar-se una cosa que semblava que anava per bon camí.
|| 7. intr. Arribar, estendre's fins a cert lloc; cast. llegar. «La camisa del teu pare et peta fins als genolls» (Empordà). «A París n'hi ha una dama | boniqueta com el sol; | té la cabellera llarga, | li'n peta fins als talons» (cançó pop. Llofriu).
|| 8. Agradar, plaure (Labèrnia-S. Dicc.).
    Loc.—a) Fer petar una becaina: dormir un poc.—b) Fer petar la xerrada, o fer petar la claca, o fer-la petar: parlar llargament de coses intranscendents. La feya petar amb lo seu alter ego, el mestre de l'altra comuna, Genís Quadros 14. Lo lladoner rodejat de pedrissos pera fumar un cigarret y fer petar l'enraonada ab los pagesos, Bosch Rec. 23.—c) Fer petar la porta per la cara o pels bigotis d'algú: tancar-li la porta, no deixar-lo entrar.—d) Peti qui peti, o Peti com peti: passi el que passi, caigui qui caigui.
    Refr.—a) «Més val petar que rebentar»: es diu per justificar algú que deixa anar pets, i en sentit figurat, referint-se a un que no sap guardar els secrets.—b) «Minja bé i peta fort, i no tingues temor a la mort» (Val.).
    Fon.: pətá (or.); petá (occ.); petáɾ (val.).
    Etim.: del llatí *pedĭtare, freqüentatiu de pedĕre, mat. sign. || 1.