DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPETULANT adj.
Que té petulància o que és fet amb petulància; cast. petulante. Un jove és petulant i tímid com un sol barret de palla, López-Picó Lleures 63. El seu gust fou petulant i singularíssim, és a dir, dolent, Pla SB 213.
Fon.: pətulán (Barc.); petulánt (Val.); pətulánt (Palma).
Etim.: pres del llatí petŭlante, mat. sign.