DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PETXINA f.
|| 1. Mol·lusc de diferents espècies de lamel·libranquis, i especialment la closca d'aquests animals (or., occ., val.); cast. concha, pechina. Pechines de mar, Esteve Eleg. Petxina o closca de peix: Haec Concha, Hoc Conchylium, Lacavalleria Gazoph. Com l'ona arrossega les perles i petxines, Atlàntida iii. Petxina de peregrí: mol·lusc de l'espècie Pecten hyalinus (Val., ap. Boscà Fauna 482). Petxina de nóvia: mol·lusc de l'espècie Pecten Jacoboes, de valves desiguals, una plana y l'altra convexa (Boscà Fauna 478).
|| 2. Insígnia o qualsevol objecte que imita la forma de la dita closca de mol·lusc; cast. concha. En l'any 1425 les monges de Jonqueres donen gràcies «a don Enrich, infant d'Aragó e de Sicília, mestre de Cavalleria del orde de Sant Yago, per haver hagut la gràcia de portar en lurs robes petxines daurades» (ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. a) Vas de metall que serveix per a tirar l'aigua beneita damunt el cap dels infants en batejar-los; cast. concha.—b) Recipient de metall, generalment de plata, amb què es treia vi d'una bóta i el tastaven per veure si era bo (Falset).
|| 4. arquit. Cadascun dels triangles esfèrics que formen l'anell de la cúpula amb els arcs torals, damunt els quals descansen; cast. pechina.
|| 5. arquit. Fragment de bòveda semiesfèrica limitat per una gran obertura; capelleta; cast. hornacina. Lo dit pintor daurarà la petxina del mig del retaule, Docs. pint. 18.
|| 6. La volta de la boca del forn de terrisser (Barc.).
|| 7. El fons del pescant, on posa els peus el cotxer (Barc.); cast. concha.
|| 8. Copinya de l'apuntador del teatre; cast. concha.
|| 9. Post col·locada horitzontalment a un racó de paret per sostenir alguna cosa; reconera (Empordà); cast. repisa, rinconera.
|| 10. Cada porció de núvol del cel aborrallonat (Maella). «Cel a petxines, aigua a badines» (refr.).
|| 11. Vulva (Tortosa, Val., El Pinós).
|| 12. Porció de platja o terreny de perfil còncau a la vora del mar; cast. concha. Emergia... un roquisser obscur i alterós que dividia la platja en dues petxines de concavitat amable, Pla Carrer 83.
|| 13. Insecte de l'espècie Lecanium oleae, que causa una greu malaltia a les oliveres (V. cotxinilla || 2).
    Fon.: pəʧínə (or.); peʧínɛ (Ll.); peʧína (val.).
    Intens.:—a) Augm.: petxinassa, petxinarra.—b) Dim.: petxineta, petxiniua, petxinona, petxinoia.—c) Pejor.: petxinota.
    Sinòn.: copinya.
    Etim.: incerta. Segons Coromines (Misc. Rubió, iii, 309), pres del cast. pechina, dim. de l'equivalent peche < llatí pecten ‘pinta’; posteriorment el mateix autor ha indicat com a probable una derivació del cast. pecho fundada en el fet de portar els pelegrins una petxina damunt la esclavina, a la part dels pits; però també diu que la major popularitat del mot en català i la seva aparició més antiga en textos catalans que en els castellans, semblen oposar-se a un origen castellà de petxina (Coromines DE Cast, iii, 709).