DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PIA adj. f.
Piadosa; cast. pía. Si havets volentat pia, Llull Rim. 552. Moguts per devoció pia, Ordin. Palat. 168. La obra present per esser molt pia, Passi cobles 152. Pus no és dia | sinó d'obrar ab pensa pia, Coll. Dames 760. Fou besada de sa boca pia, Carner Ofrena 67. Obra pia: establiment piadós per al culte de Déu o per a l'exercici de la caritat. Va encarregar an es confés | que es cuydàs per obra pia | de que cada any processó | solemne es fes, Penya Poes. 265. Escoles Pies: congregació religiosa fundada per Sant Josep de Calassanç per a l'ensenyament d'infants pobres.
    Loc.—a) A la pia: de bones en bones (Saura Dicc.).—b) Tenir la pia a algú: tenir-li bona voluntat o simpatia, mirar-lo amb benvolença (Solsona, Mall.). «No té pia a ningú, aquell mala ànima!»Es senyors no li tenian massa la pia, Aguiló Rond. de R. 12.—c) Mirar la pia a algú: mirar pel seu bé (Solsona). «Tu sí que no mires cap pia a ningú; mentres la teva et vagi bé...»
    Fon.: píə (or., bal.); pía (val.).
    Etim.: pres del llatí pia, mat. sign.

2. PIA f.
(Cabra) clapada, que té taques de diferents colors (Tortosa, Xerta); (vaca) clapada (Pego).
    Etim.: potser del fr. pie, ‘garsa’.

PIÀ
|| 1. topon. a) Poble del cantó de Perpinyà (Rosselló).—b) Poblet del municipi de Navés (Solsonès).
|| 2. Llin. existent a Cardona, St. Martí de M., Montmajor, Vilan. i G., etc.
    Etim.: del llatí Appianu, derivat de Appius, nom personal.