Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pia
veure  2. pia
veure  pià
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PIA adj. f.
Piadosa; cast. pía. Si havets volentat pia, Llull Rim. 552. Moguts per devoció pia, Ordin. Palat. 168. La obra present per esser molt pia, Passi cobles 152. Pus no és dia | sinó d'obrar ab pensa pia, Coll. Dames 760. Fou besada de sa boca pia, Carner Ofrena 67. Obra pia: establiment piadós per al culte de Déu o per a l'exercici de la caritat. Va encarregar an es confés | que es cuydàs per obra pia | de que cada any processó | solemne es fes, Penya Poes. 265. Escoles Pies: congregació religiosa fundada per Sant Josep de Calassanç per a l'ensenyament d'infants pobres.
    Loc.
—a) A la pia: de bones en bones (Saura Dicc.).—b) Tenir la pia a algú: tenir-li bona voluntat o simpatia, mirar-lo amb benvolença (Solsona, Mall.). «No té pia a ningú, aquell mala ànima!»Es senyors no li tenian massa la pia, Aguiló Rond. de R. 12.—c) Mirar la pia a algú: mirar pel seu bé (Solsona). «Tu sí que no mires cap pia a ningú; mentres la teva et vagi bé...»
    Fon.:
píə (or., bal.); pía (val.).
    Etim.:
pres del llatí pia, mat. sign.

2. PIA f.
(Cabra) clapada, que té taques de diferents colors (Tortosa, Xerta); (vaca) clapada (Pego).
    Etim.:
potser del fr. pie, ‘garsa’.

PIÀ
|| 1. topon. a) Poble del cantó de Perpinyà (Rosselló).—b) Poblet del municipi de Navés (Solsonès).
|| 2. Llin. existent a Cardona, St. Martí de M., Montmajor, Vilan. i G., etc.
    Etim.:
del llatí Appianu, derivat de Appius, nom personal.