DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PIADÓS, -OSA adj.
Inclinat a la pietat i a la commiseració; que obra amb pietat o que expressa pietat; cast. piadoso. Per les piadoses paraules que Fèlix dehia, plorà lo ermità longament, Llull Felix, p. viii, c. 7. Lo fidelíssim e piadós Déu no permet siam temptats, Martínez 28. Respòs humilment ab gest piadós, Passi cobles 20. Ara amostrave la cara menaçant, aprés tantost paria piadosa, Alegre Transf. 69. Junyida a sos devers amb piadós lligam, Alcover Poem. Bíbl. 23. Les piadoses: el toc de les dotze, en què es resa l'Angelus i es plega de la feina (Ripollès, Empordà). No ens darà sa minestra fins as bell toc de ses piadoses, Ruyra Pinya, ii, 28.
    Refr.—a) «Metge piadós, nafra pudenta»: significa que cal esser enèrgics per combatre els grans mals.—b) «Qui és piadós e puis se penit, no deu esser piadós dit» (Tirant, c. 199).
    Fon.: piəðós (or., bal.); piaðós (occ., val.).
    Var. ort. ant.: piadors (Tirant, c. 52; Eximplis, i, 229).
    Var. form.: pietós.
    Intens.: piadosíssim, -íssima.
    Etim.: del llatí pietosu, mat. sign.