Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pic
veure  2. pic
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PIC m. (castellanisme)
|| 1. Bec, boca còrnia dels ocells (Tortosa, val.); cast. pico. Que assesta en les ales y dóna en lo pich, Flor d'Enam. 50. L'ocell era dalt de l'arbre..., d'argent és la seva testa | i d'or el seu pic revés, Carner Ofrena 139.
|| 2. Punta terminal d'un capell o d'un altre objecte; cast. pico. Entraren dos civils amb capell amb pics, Rosselló Many. 45. a) Doblec cap a fora que sol fer una part de la fonda dels vestits talars; cast. fraile (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 3. Tallat a pic: tallat verticalment (es diu especialment de les roques); cast. cortado a pico.
|| 4. Anar a pic: enfonsar-se, anar a fons una nau o altra embarcació; cast. irse a pique.
    Fon.:
pík (en tots els dialectes); píс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Etim.:
en les accepcions || || 1 i 2 cal considerar pic com a pres del castellà pico; la forma autènticament catalana en aquests significats és bec. Les accepcions || || 3 i 4 són preses del cast. pico i pique respectivament.

2. PIC m.
I. || 1. Acció i efecte de picar, de donar cop amb un instrument de punta i contundent; cast. golpe. Prop vas tenia... tallat en roca | a pich de broca, Spill 14223. De soca a arrel tremola com faig, rei de la selva, de destral fèrrea als pics, Atlàntida viii. A pic de martell: donant cops amb el martell.
|| 2. Cop donat amb un cos dur contra un altre, i que produeix soroll; cast. golpe, toque. La campana dóna un pich; | la cornamusa se para, Verdaguer Jov. 181. Dóna un pic amb ses manetes, Verdaguer Idilis. Quatre pichs y repicó ressonant de sobte, Pons Auca 94. Al pic de les dotze: en tocar les dotze. Trapa-te, donc, demà matí, | su'l pic de vuit hores, aquí!, Saisset Mun de coses 6. Especialment: a) Cop donat a la porta amb la balda o picador; cast. aldabonazo, aldabada.b) Joc d'infants, equivalent al de bèlit o bòlit (val.); en diuen més generalment joc de pic i pala; cast. tala, toña.
|| 3. Cop donat amb el bec, amb el fibló d'un insecte o amb un altre instrument bucal penetrant; cast. picotazo (el d'ocell), picada o picadura (d'insecte, de rèptil, etc.). Axí com l'abella 's confon, | com pus fort vol donar son pich, Ausiàs March, cxxviii. Pich de corp! y com va dreta | e mal vestida!, Coll. Dames 394. Que borri el pic de l'abella, Ramis Clar. 126. a) Pic de gallina: planta de l'espècie Anagallis arvensis, més coneguda amb el nom de picapoll.
|| 4. Forat o clot petit produït per la pressió d'un objecte penetrant o punxagut; cast. picada, picadura, pinchazo. «Tinc un pic de puça a la cama».
|| 5. Punt, senyal petit i rodonenc com si fos produït per un instrument punxagut; cast. punto, mota. Dos penitèntias de coral..., Item altre de etzebetge ab uns pichs de or, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 327). Sos ulls d'or fulguraven ab pichs lluminosos com agitats d'una febre estranya, S. Galmés (Catalana, ix, 5).«Damunt la i cal posar un pic». Pic del gall, a l'ou: moteta sanguinosa en el blanc de l'ou d'una gallina; cast. galladura.
|| 6. Coentor, impressió que causa una cosa picant; cast. picante. «Aquesta sobrassada té un poc de pic» (és un poc coenta). «El vi té pic; comença a agrejar».
|| 7. fig. Mica, porció petita però vivaç d'una cosa; cast. punta. El cambrer, l'encarregat..., l'enllustrabotes a la porta, el miraven amb un pic de curiositat divertida, Llor Jocs 169.
|| 8. El moment més intens d'una acció, d'un efecte, d'un espai de temps considerat en relació als seus efectes; cast. fuerte. «El pic de la calor és per l'agost». «Per Sant Joan, la gent està al pic del segar». «Les pomes estan al pic»: estan en el moment de més abundància (Empordà). «Jo he vist aquests homes al pic de la joventut; per això els conec bé». Al pic de l'hivern: en ple hivern. Al pic de l'estiu: en el temps més calorós de l'estiu. Al pic del sol: quan fa el sol molt fort. Baixava els dematins al pic del sol, Sagarra Comte 80.
|| 9. Punt, lloc molt concret i limitat (Balaguer). «No s'ha mogut del pic»: no s'ha mogut del lloc.
II. || 1. Eina consistent en una peça de ferro o d'acer acabada en punta a un extrem o a tots dos, i travessada per un mànec que passa per un ull practicat en el centre de la dita peça de metall; serveix per a foradar, esmitjar o rebaixar pedra; cast. pico. Enuià missatge a nós que li trametéssem balestes e sagetes e pichs, Jaume I, Cròn. 103. Havets molta gent ab exades e ab palafangues e ab pichs e ab destrals, Muntaner Cròn., c. 122. Con donen lo cop ab lo pich, en aquella cambra hon lo bací és tantost ressona, Tirant, c. 324. Los pichs y les masses obrint van les roques, Llorente Versos 77. Els pics són de tres classes: el que té punta a cada cap del ferro, el que a un cap té punta i a l'altre tallant en sentit paral·lel al mànec, i el que a un cap té punta i a l'altre tallant en sentit transversal al mànec.
|| 2. Cim agut de muntanya; cast. pico. Ni caurà un pich tan sols del Montserrat, Blanch Poes. 7. Y el niu pels pichs ne penjan hont naix la nostra raça, Collell Flor. 38.
|| 3. Fibló, agulló de l'abella o d'un altre insecte semblant; cast. aguijón. Lo pic o fibló de les abelles: Aculeus, Pou Thes. Puer. 63. Amb tan fina ironia que s'aficava com un pic d'abella, Pons Llar 32.
|| 4. Anella per a trucar a la porta (Andorra); cast. aldaba.
|| 5. Enclusa especial per a picar la fulla de la dalla quan està torçuda o esmussada (Andorra, Pallars, Cerdanya, Empordà).
|| 6. Maça amb què els veremadors pitgen la verema dins la portadora (Mall.).
|| 7. Bastó amb dues puntes a cada cap per a fer clots (Camp de Tarr.).
III. || 1. Vegada (Empordà, Vic, Camp de Tarr., Mall., Eiv.); cast. vez. «He vingut tres pics a cercar-te». Cada pic: cada vegada. En un pic: en una vegada, d'un sol cop. Molts de pics: moltes vegades. Un almogàver... ab un coltell de tall, donà tal a un cavaller francès, que la gambera e la cama n'anà tota en un pich, Muntaner Cròn., c. 192. Aquest pich el tenim, Alcover Rond. i, 176. Cada pic que balla el foc | ha de treure falda nova, Riber Sol ixent 12. Si ses coses se poguessen fer dos pics!, Pons Llar 14. a) Un pic, conj.: un cop que, una vegada que (Camp de Tarr., Conca de Barberà); cast. una vez que. «Un pic vaig esser allí, em vaig tirar de cop a l'aigua». «Un pic hagis arribat, descansaràs».
|| 2. En pic que: quan, sempre que, així que, tot seguit que. «En pic que et portaràs bé, no et queixaràs de mi». «En pic que el renyen, calla». «En pic que agafa una idea, no hi ha manera de convèncer-lo». No hi val cimal ni plansó | en pic que la saba és morta, Colom Juven. 73.
Pic: llin. existent a Puigcerdà, Urtx, Berga, Castellnou de Bages, Barc., Val., Xàtiva, etc.
    Loc.
—a) A pic de jorn: a punta de dia. A l'endemà, a pich de jorn, ja vèyem espurnejar el sol, Busquets Del Montseny.—b) De pic de martell: d'allò més saborós o vivaç (Mall.). «Tota sa nit va estar ell | aferrat per ses faldetes, | i li deia parauletes | totes de pic de martell» (cançó pop. Llucmajor).—c) A pic de mai: molt estrets, atapeïts (Men.).—d) Anar a pic de sabates, de guants, de barret, etc.: portar magnífiques sabates, guants, etc. (Empordà).—e) De pic o de pala (Vic), o de pic o de palada (Olot), o de pic o de borràs (Barc.): d'una manera o de l'altra. «Jo prou la crido, però ella, de pic o de pala, se n'anirà amb les amigues». Quantes persones conreaven sa relació, de pic o de borràs, li retreien lo del casori, Pons Com an. 155.—f) A petit pic: de mica en mica, a poc a poc (Empordà).—g) No esser pic de fava: no esser poc, tenir importància (Manacor).—h) A pic a pic tot, a pic a pic no res: es diu d'una persona que muda molt de manera de pensar (Valls).—i) Anar de pic en sola: anar per mal camí, portar mala conducta. Dels qui son dan | cerquen, e van | de pich en sola, Spill 315.
    Etim.:
derivat postverbal de picar.