DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PICA f.
|| 1. Arma molt semblant a la llança, però amb el ferro més petit; cast. pica. Ab un gentil escuadró de lanzas y piques, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 81). Piques de frex de deu peus: Hastae fraxinae denum pedum longitudine, Pou Thes. Puer. 117. Armar la sobradita infanteria de picas, de arcabuços y de mosquets, Moradell Prel. 2. Capell de ferre... y pica de freix portava, Picó Engl. 19.
|| 2. Barra llarga de fusta acabada en una punta de ferro, que s'usa en les corregudes de toros per a aturar i picar els bous; cast. pica, garrocha. El toro no havia volgut saber amb les piques ni amb les capes, Caselles Mult.127.
    Etim.: del cast. pica, mat. sign., que té formes paral·leles en el fr. pique i en l'it. picca.

2. PICA f.
|| 1. Agulló d'insecte (Oleta).
|| 2. Cim de muntanya (pir-or.); cast. pico, cima. L'altiva Jassa de Cadí | del Canigó prop de la pica, Jampy Lliris 66.
    Etim.: sembla derivat postverbal de picar.

3. PICA f.
Peça de pedra o de terrissa, més gran que de grossària manual, que té una concavitat destinada a rebre i contenir aigua o un altre líquid que hagi de servir per a rentar, amerar, banyar-s'hi, abeurar animals, etc.; cast. pila. En fer scurar les piques de la aygua de les fonts, doc. a. 1363 (arx. mun. de Barc.). L'archebisbe d'aquexa Seu nos ha tramesa una pica gran de pedra, la qual com és stada ací e l'havem feta regonèxer havem trobada aquella sedada, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 555). Les piques, ran del camí, fresquetgen d'aigua estil·lada, Salvà Poes. 51. Pica de rentar: la que serveix per a rentar-hi la roba. Pica d'escurar: l'aigüera o escurador de la vaixella (Maestrat, Bal.). Pica de porc: la que serveix de dipòsit per a posar-hi el menjar dels porcs (Tortosa, val., bal.). Pica de font: el recipient de pedra dins el qual cau l'aigua que brolla d'una font. Pica: en el molí d'oli, cada una de les cavitats practicades en terra, prop de la premsa, per a recollir-hi l'oli procedent d'aquesta. Pica bessonera: una de les dues piques que es comuniquen entre si, col·locades tocant a la cassola i més baixes que ella, on cau l'oli que s'arreplega al rec de la cassola barrejat amb l'aigua de l'escaldada, quan se'n fa (Montblanc). Pica d'es triar: aquella on cau l'oli i l'aigua que ragen de la premsa, i en la qual es fa la separació de l'oli i de l'aigua (Mall.). Pica del cup: aquella on raja el vi quan el trascolen. Pica d'aigua beneita, o pica beneitera: recipient destinat a tenir-hi l'aigua beneita en les esglésies i altres llocs sagrats. Rentar las picas de aygua beneita, doc. a. 1631 (Hist. Sóller, ii, 723). Prop la pica beneytera | romanguí sens dar un pas, Aguiló Fochs foll. 152. a) per ext., Recipient portàtil o que es pot penjar a la paret, per a tenir-hi un poc d'aigua beneita en una casa particular. Aygua beneyta!—afegí la Tuyas, despenjant la pica, Pons Auca 45.
    Loc.—a) Dur a sa pica de sa sang: portar algú a la mort o a la perdició (Mall.).—b) Fer pica de porc, de qualcú o de qualque cosa: abusar-ne molt, tractar aquella persona o cosa sense gens de mirament ni respecte (Mall., Men.). Axò era fer-ne pica de porch, Ignor. 59.
    Refr.
—«De mica en mica, s'omple la pica».
    Fon.: píkə (pir-or., or., bal.); píkɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); píka (Andorra, Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al.); píсə (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.:—a) Augm.: picassa, picarra.—b) Dim.: piqueta, piquetxa, piqueua, piquiua, picona.—c) Pejor.: picota, picot.
    Etim.: del llatí pīla, mat. sign., amb un canvi de la -l- en -k- que no s'explica sinó per contaminació d'algun altre mot, probablement el verb picar (ja que el significat primari del llatí pīla era ‘morter de picar’).

4. PICA f. ant.
Garsa. Les dites Pièrides foren per los déus conuertides en piques, Curial, iii, 1.
    Etim.: pres del llatí pīca, mat. sign.

5. PICA f. ant.
Piga. Recepta pera levar les piques de la cara, Micer Johan 426.

6. PICA f.
Gallina (en l'argot dels malfactors). He escarbat vuit picas=He robat vuit gallines, Vallmitjana Crimin. 67.
    Etim.: derivat postverbal de picar.