DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPICADA f.
Acte i efecte de picar.
|| 1. Cop o ferida produït per un bec, fibló o instrument agut; cast. picotazo (de bec), picadura (d'insecte o altre animal petit), aguijonazo (de fibló), punzada (d'agulla o altre instrument agut). Perque en tals vols moltes garces | reben picades mortals, Cons. casada 100. Nafra que apar ser la picada de una agulla de cusir, Lacavallería Gazoph. Xupa el verí de la picada de taranta, Rosselló Many. 34. Axí les poren prendre ses bresques sense picades, Aurora 228. a) fig. Paraula o frase ofensiva, molesta; cast. pique, pulla.
|| 2. Cop que rep la llançadora en sortir del calaix, durant el funcionament del teler (Barc.); per ext., cada un dels excèntrics que fan anar amunt i avall les llançadores (Manresa).
|| 3. Toc de campana, de balda o d'un altre objecte dur contra un altre; cast. toque, pique. Es dia de picada i repicada, | que el comte Arnau acaba de morir, Sagarra Comte 196.
|| 4. Cosa o conjunt de coses esclafades picant-les dins el morter i destinades a formar una salsa per a assaborar un guisat. Picada d'alls, d'avellanes, de nous, d'ametlles, etc. S'asseia sobre una pedra que li servia per a fer la picada d'all, Pla Coses 38. Mira que n'han passat de suquets, de romescos y de picades per aquest paladar!, Vilanova Obres, xi, 115. La picada pot esser més o menys complicada segons el gust que es vol donar al guisat; a la Conca de Tremp, per exemple, es fa una picada en la qual entren ametlles, avellanes, julivert, alls, carn capolada, i tot això es rosteix i es posa a l'olla per fer-la més saborosa.
|| 5. Acte de prendre una porció de tabac en pols pel nas; cast. polvo, toma de tabaco. Un altre senyor... solia prendre pel nas una picada de tabach de pols d'una capsa d'or fi, Penya Mos. iii, 113.
|| 6. Començament d'agror en el vi o altra substància; cast. punta. «Este vi té una picadeta; quan vinguen les calors se mos farà agre del tot» (Tortosa).
|| 7. Caçar o Anar a la picada: caçar els tords quan van a menjar olives pels olivets, a primera hora dels matins d'hivern (Alt Empordà, Garrotxa).
Cult. pop.—Hi ha oracions supersticioses contra les picades d'escorçó, d'aranya o d'altres animals verinosos. Heus-en-aquí una de rossellonesa: «Picada, que siguis consumida i podrida com la sang i les llàgrimes que Jesu Crist va rademar [per derramar] a l'hort de les Olives; que la santa Trinitat deslliuri aquesta persona d'aqueixa dolenta infirmitat» (Rev. Cat. vi, 264).
Fon.: pikáðə (or., bal.); pikáðɛ (Ll.); pikáða (Andorra, Calasseit, Tortosa); piká (val.); piсáðə (Palma, Manacor, Pollença).
Intens.: picadeta, picadeua, picadota.