DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PICADOR, -ORA m. i f. i adj.
Que pica. «Les ortigues són picadores». «Els esparvers són picadors». Especialment: m. a) Home que pica pedra, sia per a rebaixar les peces de construcció, sia per fer esquerda o pedralla (Mall.).—b) Home que trepitja el raïm (Tremp, Maestrat).—c) Home que treballa en el bosc tallant els arbres amb la destral i aparellant els troncs (Pallars, Garrotxa).—d) Miner que pica amb un picassó (Mall.).—e) Operari dedicat a picar la sal, el rovell o incrustacions dins les calderes de vapor i en altres peces de maquinària.—f) El qui té per ofici foradar els cartons de les màquines jaquard de la indústria tèxtil, d'acord amb els dibuixos fets pels teòrics en teixits.—g) El qui té per ofici domar i ensinistrar cavalls; cast. picador.—h) Torejador a cavall amb pica; cast. picador.
    Fon.: pikəðó (or., bal.); pikaðó (occ.); pikaóɾ (val.).

2. PICADOR m.
|| 1. Eina o instrument amb què es pica. Que quantes vegades lo pendran de la barra, que'l prenguen ab picador, Anim. caçar 12. Especialment: a) Ferro que els sabaters empren per a picar el punt del ripuntat.—b) Mena de martell per a buixardar (Tarr.).—c) Disc de fusta amb un mànec, que en la indústria tapera serveix per a submergir els taps dins els tinars on els renten (St. Feliu de G.).—d) Mà de morter. Picador o boix per a picar: Pistillum, Picadero o majadero para picar, Nebrija Dicc.—e) Pala feta de vímens o de bastonets corbats, que serveix per a picar la roba o els matalassos i treure'n la pols.—f) Pala de fusta amb un mànec curt, amb què les dones piquen la roba en rentar-la (Ripollès, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Solsona, Valls); cast. moza, criada. Picador, pala de ensabonar la roba de bugada, Lacavalleria Gazoph. Les minyones que fregaven la roba s'arruixaven amb els picadors, Víct. Cat., Ombr. 53.—g) Anella o baula de trucar a la porta (Gir., Tarr.); cast. picaporte. Quan vaig agafar es picador de sa porta... i pica que picaràs, Ruyra Pinya, ii, 26.—h) Pedreta o peça petita de ferro de l'interior del cascavell (Barc.).—i) Esperó, aparell de ferro amb una forca que s'adapta al taló de la sabata de cavalcar, i de la qual surt una peça que sosté una rodeta estrellada (Barc.).
|| 2. Lloc destinat a picar-hi alguna cosa. Especialment: a) Lloc on piquen o trepitgen els raïms (Tremp).—b) Lloc del molí d'oli on se pica la sansa provinent de la mòlta de l'oliva, per a després tornar-la a moldre (Tortosa).—c) Lloc on els picadors domen i ensinistren els cavalls, o on les persones aprenen de cavalcar; cast. picadero. (En aquest significat, es diu en català sovint picadero, per castellanisme).—d) Tros de fusta on els torners asseguren les peces per desbastar-les amb l'aixa; cast. picadero.