DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PICANTOR f.
Qualitat de picant; acció i efecte de picar; coïssor; cast. picazón, picantería. Mon paladar una mica gastat per les picantors d'altres plats, Vayreda Puny. 57. L'entrar... en el reservat d'un fadrinot com aquell..., era per la Osita d'una picantor deliciosa, Oller Pil. 343.
    Fon.: pikəntó (or., bal.); pikantó (occ.); pikantóɾ (val.).
    Sinòn.: coïssor, coïtja, picor, pruïja.
    Intens.: picantoreta.
    Etim.: derivat de picant amb el sufix -or.