DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PICAPEDRER m.
|| 1. El qui talla i pica la pedra per a la construcció (or., occ., val., alg.); cast. picapedrero, cantero.
|| 2. El qui té per ofici construir cases (bal.); cast. albañil. De la cisterna que allí tenen los picapedrers de Mallorca, doc. a. 1405 (BSAL, ix, 276). Hauent fet mirar y regonecher dita obra per picapedrers, doc. a. 1714 (BSAL, vii, 50).
    Fon.: pikəpəðɾé (or., bal.); pikapeðɾé (occ.); pikapeðɾéɾ (val.); pikaparé (alg.); pikəpɾəðé (mall. vulg.).
    Intens.:—a) Augm. elogiós: picapedreràs.—b) Dim.: picapedreret, picapedreretxo.—c) Pejor.: picapedrerot.
    Var. form.: pedrapiquer.
    Sinòn.:— || 1, cantoner, trencador;— || 2, paleta, mestre de cases, obrer de vila.
    Etim.: derivat de picapedra o picapedres amb el sufix -er pres per analogia d'altres noms d'ofici com ferrer, sabater, etc.