Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  picar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PICAR v. tr. o intr.
I. || 1. Fer un foradet a la pell amb una agulla o amb un altre objecte punxagut, o amb el bec, agulló o altre òrgan agut d'un animal; cast. picar, pinchar. A la dita sa filla un scurpí la havie picada en la cara, doc. a. 1377 (Rubió Docs. cult. ii, 187). La quarta plaga... foren mosques de aquelles que piquen fort, Sermons SVF, i, 203. Cobrint ab les ales, ab lo bech vos piquen, Proc. Olives 1424. Vench l'altra cigonya que era son companyó, e començà-la a picar molt fort, Eximplis, i, 34. Es gall digué a s'aguya: Alerta a picar ningú, Roq. 36. ¿T'ha picat, fent la manada, cadell o taranta o card?, Maura Aygof. 43. Algunes, tot brandant la cua com si la mosca els piqués, recorren tot l'àmbit del cabal, Massó Croq. 19. a) fig. Totes les monges començaren a mordre a Festa, la qual, com se trobàs picada de cada part, dix: Yo'm pens que vosaltres lo voldríets haver per sacristà, Curial, ii, 14.
|| 2. Fer foradets a una cosa amb un instrument agut; produir petites taques a una cosa, semblants a foradets d'agulla; cast. picar. Dotse cànyems de li, picats blanchs, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). Seda vermella picada de groch, Inv. Anfós V, 159. Lo dit aur serà picat en lochs hon mester serà, doc. a. 1438 (BSAL, xi, 251). Per picar lo daurat fet de part de fora en les cartes de les ores del senyor Rey, doc. a. 1448 (Arx. Gral. R. Val.). Picar les solapes o el coll: fer el sastre unes puntades llargues en tota la part central de la solapa o del coll per fixar-hi l'entretela abans d'acabar-los i posar-hi la tapa. a) refl. Fer-se en una cosa petits forats o taques; començar a corcar-se, a arnar-se, a florir-se per la humitat, etc. Picar-se els cereals, llegums, etc.: començar a fer-se malbé per l'acció dels insectes; cast. agorgojarse, apulgararse. Picar-se el vi: començar a tornar agre.
|| 3. Donar cops amb el bec un ocell, especialment per agafar el menjar; cast. picar, picotear. Ell donà a picar a l'esparver e puix féu-lo venir a son puny dues o tres vegades, Llull Blanq. 79, 3. Graten y piquen d'aquí y d'allà, Salvà Poes. 60. La cirera picada d'aucell, Riber Sol ixent 12. Picar l'ou: donar cop de bec a l'ou per trencar-lo el pollet quan en vol sortir.
|| 4. Donar un peix una mossegada al menjar, a l'esquer; cast. picar. Tira, tira, que ja piquen, ja en tench un ben enganxat, Roq. 41. Les oblades... picaven seguidament, Ruyra Pinya, i, 39. a) fig. Agafar algú una cosa que l'atreu però que en certa manera li costa cara, li representa un engany o un excés de despesa; començar a concórrer compradors al lloc de venda d'una cosa; deixar-se convèncer per raons hàbils; cast. picar. Bé, y com va? Piquen?—No va mal! Ja n'ha fetes tretze, Pons Auca 110.
|| 5. Menjar un raïm de gra en gra; menjar un poc de cada cosa; cast. picar.
|| 6. fig. a) Treure a sort els temes o matèries sobre els quals han de versar uns exercicis d'oposició a càtedra, a canongia, etc. Es estada la funció del grau de Teologia que se ha conferit... al P. Comissari de la Província de Sant Francesch... Havia picat antes del grau, y axí a la vista sols ha mediat una hora de estudi, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 154).—b) En la recitació o cant de l'ofici diví, començar les antífones abans dels salms.—c) Picar en un llibre: treure'n a l'atzar aquesta o aquella idea.
II. || 1. Ferir amb un instrument agut, superficialment o sense penetrar gaire; cast. picar. Si la picàssem amb una guya, Roq. 18. Picar els botifarrons: punxar-los amb una agulla, mentre couen, per evitar que esclatin. Picar el cavall: ferir-lo amb els esperons per fer-lo anar de pressa. S'usa també picar sense complement: Mossèn Antoni Canals... entrà per la vila..., picà y se'n anà allí ahont eran los capitans, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 776).Picar el toro: aplicar-li la punta de la pica. Picar els vedells (o altres animals): ferir-los amb l'agullada perquè caminin. Anava endevant picant els seus vedells, Massó Croq. 32.
|| 2. Domtar i exercitar un cavall; cast. picar. A tots los que vullan apendrer de picar un cavall, Const. Cat. 147. a) Cavalcar, muntar un cavall (Barc.).
|| 3. a) Mossegar el gos un cap de bestiar per fer-lo fugir o anar amb els altres del ramat.—b) Tirar una pedra a una bèstia per fer-la fugir d'on era (Griera Tr.).
|| 4. Seguir l'enemic en la seva fuita, atacant-lo per la reraguarda; cast. picar.
|| 5. Anar-se'n, partir (val.). Los 26 poden picar perque'l virrey los fa cercar a tots, doc. segle XVII (Aguiló Dicc.). Pícar el dos: anar-se'n. Amb un ull de vellut i l'esquena com un güiro, va picar el dos lo foraster, Moreira Folkl. 248.
III. || 1. Donar cops a una cosa de manera que es redueixi a partícules molt petites; cast. picar, majar, machacar. Axí com hom afig aygua a l'agràs quant hom lo pica per tal que hom ne pusca gitar més d'agràs, Llull Cont. 366, iii, 21. Metets al cap de la candela ayls picats, Flos medic. 64 vo. Una pica de fust per picar sal, doc. a. 1486 (arx. de Vic). Li vaig donar un coracero, ne picà un poch y carregà sa pipa, Roq. 34. Picar es formiguer: esclafar a cops els terrossos de damunt un formiguer (Mall.). Picar cànem: trencar-lo (Morella).
|| 2. Donar cops amb un martell, maça o altre instrument per aplanar, pitjar o rebaixar una cosa; cast. picar, machacar. Avets creats los uns metals de natura que's pusquen fondre e picar e estendre, e los altres de natura que no's fonen ni's piquen ni s'estenen, Llull Cont. 34, 2. Quatre colones de pedra picada de finestres, doc. a. 1523 (Alós Inv. 36). Si volguésseu que picàs colca pedra viva?—Tant mateix n'has picades may?, Penya Mos. iii, 45. Picar les moles: donar cops a les moles del molí fariner per fer aspra llur superfície, fent-hi clotets amb l'escoda o reguerons amb el tallant. Picar la dalla: donar cops a la fulla de la dalla damunt l'encluseta per fer-li el tall més fi. Picar llenya: fer-la a trossos amb la destral (Cerdanya). Picar: nàut., tallar un arbre de vaixell o una de les seves cordes, amb la destral. Picar àncores: tallar els caps de corda o de cadena que subjecten les àncores, en cas de necessitat (Palma). Picar punt: fer pressió amb un ferro damunt el cosit de la sabata per marcar-hi de manera regular els punts (Mall.). Picar els dits: donar un cop damunt els dits, amb martell o altre instrument contundent; fig. produir un perjudici. Els vells som com les criatures: no ens corregim encara que ens piquin els dits, Vayreda Sanch nova 6.
|| 3. Donar un cop o cops en general, a alguna cosa; cast. golpear. Es picà el front de sopte com encertant el motiu de sa múrria, Pons Auca 124. El metge l'examinava, percudint-li el pit amb atenció... Pica ací, pica allà, no se sentia més que el sorollet dels seus dits en el silenci de l'alcova, Ruyra Parada 76. Picar de mans: donar cop d'una mà amb l'altra; cast. palmotear. Reya y picava de mans, cridant: «Cuyta, vina, vina», Camps i F., Poes. 43. Picar de peus: donar cops de peu; fig., manifestar molta irritació; cast. patalear. Quan ho sentí sa enamorada, | picà de peus... jurant finir amb monegals i monestir, Canigó ix. Picar una nota: mús., fer-la sonar d'una manera molt marcada, deslligada de la següent. Picar els fasos: fer el fas, donant cops amb troncs de palma (Pineda). a) Pegar, donar cops per agredir algú; cast. pegar, golpear. «Aquella pobra mossa, sempre li piquen el cap».—b) Trucar, donar cops a una porta perquè l'òbriguen (Pallars, Gir., Plana de Vic, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa); cast. tocar, llamar. Picar a la porta: Ostium vel fores pulsare, Lacavalleria Gazoph. Trucaven a l'escala... S'amagà derrera els finestrons pera sapiguer qui picava, Pons Auca 79.—c) Picar l'hora: tocar hores amb una campana, a bord d'un vaixell.—d) Picar el telègraf: telegrafiar. Com del fadrí i la criada ningú en aquells moments pogués donar raó, picà el telègraf perque se'ls aturés, fossin allà on fossin, Víct. Cat., Ombr. 43.—e) Picar el telèfon, o simplement Picar: telefonar (Barc.).—f) Picar foc: treure foc donant cops amb el foguer a la pedra foguera; cast. echar lumbres. Trech la pipa y pico foch, Collell Flor. 109.—g) Ferir els testicles d'un cap de bestiar de manera que restin inútils per a la fecundació (Mall.).—h) Picar bronca, o simplement Picar: avisar, donar veu d'alarma (en l'argot dels malfactors). L'altre que tapiegi la porta del tiroi, i piqui si ve bronca, Vallmitjana, La Xava (BDC, vii, 51). Així estaven quan els de fora van picar bronca, Vallmitjana, Sota Montjuïc, 232 (ap. ibid. 52).—i) Picar cera: vigilar, estar a l'aguait (en l'argot dels malfactors). Devegades picava de cera, Vallmitjana Crimin. 30.
IV. || 1. Causar una sensació viva, penetrant, com de ferida d'instrument agut; cast. picar, escocer. Aquesta vianda pica la llengua, Lacavalleria Gazoph. Vos fa venir sa tos quant sa neunella vos pica, Roq. 14. Els pits piquen: es diu dels pits d'una dona que alleta, quan li produeixen coïssor perquè són massa plens. «Els penellons em piquen». a) El sol pica: es diu quan fa el sol tan calent que molesta. Avui el sol ja no pica, Ramis Clar. 25—b) Deixar-se sentir intensament l'instint sexual; cast. picar. «Les xiques de Binicassi, | quan se'n van a l'aigua al pou, | la una li diu a l'atra: | Si a tu et pica, a mi me cou» (cançó pop. valenciana).—c) Manifestar-se el vent o una altra activitat. «El vent pica de mestral»: el vent ve de la banda de mestral.
|| 2. fig. Excitar, estimular; cast. picar. Sa curiosidat los picà fort ferm, an aquells amos, Roq. 41. Com si el dubte tornés a picar-la, tancà de cop, Oller Vilaniu 325. Picar-se la mar: començar a agitar-se, formar ones no gaire grosses. a) refl. Embriagar-se (Maestrat); cast. achisparse. El vi era... d'unes condicions magnífiques per a beure'n una bóta i picar-se poc, Salvador FB 61.
|| 3. fig. Irritar, ofendre amb paraules o amb desatencions; fig., irritar-se, sentir-se ofès; cast. picar. Jo no estich picat sinó ab aquell, doc. a. 1667 (Segura HSC 277). Picar a algú, ofendrer ab paraules a algú: Aliquem verbo laedere, Lacavalleria Gazoph. Ell se pica o se ofén de qualsevol cosa, ibid. Si et rius de mi, no em picaré, Fontanet Conró 1. Aquell to aspre va picar-me, Ruyra Parada 30. Cançó de picat: cançó satírica o que expressa irritació envers algú (Mall.). «Si vols cançons de picat, | jo te'n cantaré deu mil, | que les duc dins sa butxaca | enfilades amb un fil» (cançó pop. Mall.).
|| 4. refl., fig. Jactar-se, presumir de tal o tal cosa; cast. picarse, preciarse. Jo no me pico de ser poeta, Lacavalleria Gazoph. Ell se pica de ben parlar, ibid.
    Loc.
—a) Com un picat d'aranya: molt irritat, manifestant violentament la seva irritació (Mall.). Se posà tot furiós, com un picat d'aranya, Alcover Cont. 130.—b) Picar l'ullet: fer l'ullet. Aquesta darrera frase, la digué... picant-me imperceptiblement l'ullet, Pla Carrer 25.—c) Picar a pondre: haver arribat a la pubertat (Tortosa). En especial les fadrinetes que ja piquen a pondre, i sobre tot, aquelles que se'n passen de ganes de tindre nóvio, Moreira Folkl. 318.—d) Sa darrera puça que el pica: es diu d'una cosa que no preocupa gens (Mall.). Es ram de flocs y banderetes era sa darrera pussa que mos havia picat, Ignor. 5.—e) Picar a algú la mosca, o l'abella: venir-li una idea o una passió sobtadament.—f) Picar la cresta a algú: castigar-lo, escarmentar-lo.—g) Picar-se les crestes: barallar-se, desavenir-se violentament.—h) Picar fondo: esser molt entès, conèixer profundament una matèria.—i) Picar per alt, o Picar molt amunt: tenir pretensions excessives. Pot picar tan alt com vulgui, Vilanova Obres, iv, 52.—j) Anar a picar el soc: anar a manllevar diners (Empordà).—l) Picar ferro fred: parlar o obrar sense resultat.—m) Picar de taló, o Picar de talons: anar-se'n decididament cap a un lloc. Feren salt de la mata... y tinatana tinatana picaren de taló com uns pobrets, Rond. de R. Val. 78. Li donà tot es pa y formatge que duya, y pica de talons ben aviat, Alcover Rod. i, 137.—n) Picar de sola: anar-se'n corrents o molt aviat. A més córrer picaren de sola església avall, Verdaguer Rond. 4.—o) Picar el clau: amonestar insistentment (Empordà).
    Refr.
—a) «Qui li pica, que grati»; «Qui li piqui, que s'ho rasqui»: significa que cal deixar les preocupacions per als qui se consideren o senten perjudicats.—b) «En esser maça, ja picaràs»: es diu als qui volen comandar sense tenir atribucions per a fer-ho.—c) «L'espina, quan neix, ja pica»: vol dir que el geni de les persones ja es manifesta des de la primera infantesa.—d) «Quan un hom es pensa estar bé, els polls li piquen»: significa que sovint és de poca durada el benestar aconseguit a força de molt de temps o de treballs.—e) «La pedra picada és la més estimada»: ho diuen per defensar-se les persones gravades de pigota, quan veuen que es burlen d'elles.—f) «Ronya amb gust, no pica»: vol dir que les molèsties que es prenen amb gust no se senten gaire.—g) «Pica? Doncs posa-hi musica»: es diu irònicament com per consolar un qui es queixa de dolor d'haver estat tupat, d'haver estat ofès, etc. (Empordà).—h) «Cada u es rasca allà on li pica»: significa que l'home obra segons les circumstàncies o les necessitats del moment.
    Fon.:
piká (pir-or., or., occ., bal.); pikáɾ (val.); piсá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
format por onomatopeia del soroll que fa un instrument agut en penetrar o ferir una superfície.