DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPILA f.: cast. pila.
I. ant. Columna. Pus dreta vaig que quantes piles veureu en Lotga, Coll. Dames 116. Enderrocà tres pontades del pont de Sant Boy e dues piles de pals del dit pont, Ardits, ii, 22 (a. 1447).
II. Recipient de pedra, ample, per a contenir aigua o un altre líquid (Conflent, Empordà, Fraga, Calasseit, País Valencià). Dos o tres piles de pedra tallada grans, Agustí Secr. 147. Especialment: a) Recipient de pedra on posen l'aigua per a abeurar els animals (Empordà, El Pinós, Guardamar).—b) Safareig situat al peu de la premsa d'oli, i dins el qual es recull l'oli procedent de la premsada (Massalcoreig, Calasseit).—c) Recipient on es té l'aigua beneita (Calasseit, País Valencià). La pila de la aygua beneyta: Hic creates, Pou Thes. Puer. 111.—d) Fonts del baptisme. Metent-lo en la pila, dix axí: Jo't bateig, Eximplis, i, 83. Repetirian ets actes de fe y ses promeses que devant sa pila des Bautisme varen fer, Ignor. 37. Nom de pila: nom de fonts, el nom que s'imposa a un neòfit en batejar-lo (V. pica amb els mateixos significats).
III. || 1. Munt, conjunt d'objectes posats ordenadament o d'una manera regular els uns sobre els altres. Dues piles de lana molt bona, doc. a. 1441 (Capmany Mem. ii, 241).Pila dels esportins o cofins: la sèrie vertical dels esportins plens de pasta d'oliva i col·locats a la premsa per a esser premsats. El tafoner... aixeca la pila d'esportins, Rosselló Many. 24. Pila de carbó: munt ordenat de trossos de llenya que per combustió han d'esser convertits en carbó (Empordà, Lluçanès, Maestrat). Pila de fems: formiguer, munt de fems i brossa al qual es cala foc per a fer-ne adop per a la terra. Pila elèctrica: sèrie de parells de discs superposats, de dos metalls diferents, com coure i zinc, separats per discs de drap o paper humitejat amb aigua acidulada, disposats els uns sobre els altres per a produir un corrent elèctric (pila de Volta); per ext., vas que conté dos elèctrodes i un electròlit i que produeix un corrent elèctric.
|| 2. Multitud compacta formada pel ramat quan s'estreny per disposar-se a dormir (Pirineu català). Arreplegaríam la ramada, la posaríam en pila... Feren un xiulet o dos, la ramada fou en pila, cançó pop. (ap. Milà Rom. 46). Quedar en pila: quedar el darrer dels ramats després d'haver fet la tria de la ramada quan torna aquesta de la muntanya.
|| 3. Una pila: a) Un gran nombre; cast. muchos, un montón. Serien passats per consell de disciplina una pila d'estudiants, Genís Quadros 35. Havent romàs a manera de mort una pila d'anys, Ruyra Parada 4. Recordo que vaig reparar una pila de coses, Ruyra Pinya, ii, 110. A les set trucarà el recader d'lgualada i he de preparar-li una pila d'encàrrecs, Llor Hist. 76. «No n'hi ha pas pila, d'homes com aquest» (Arbúcies, Olot). An a mi no em feyan pas pila de goig, Mercè Bellam. 219.—b) adv. Molt, en gran manera. «Don Joan ha estat una pila malalt» (Borredà).
IV. ant. En monederia, l'encuny inferior, que generalment acabava en punta per fixar-lo sobre el cep o peu de fusta; també el pes gran o pesal de diferents grandàries segons el nombre de marcs que contenia (BDC, xxiv, 109). Piles o pesals justs e marcats responents al dit march de Perpenyà, doc. a. 1407 (Arx. Gral. Cor. Ar., reg. 2259). Una pila de dos marchs appellat lo patró, lo qual cala fins a hun gra, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 120). Una pila o march de trenta dos marchs de argent que cala fins en miga onça, doc. a. 1465 (ibid. 124).
V. Piu de ferro en el carro de torn; agafa les cadenes de traginar bocois (Barc., ap. BDC, xxii, 182).
Pila: llin. existent a Igualada, Ossó de Cinca, etc.
Refr.
—«El que a la pila ho pren, a la mortalla ho dixa»: significa que les qualitats i els vicis que es tenen de naixença no solen perdre's en tota la vida (Maestrat).
Fon.: pílə (pir-or., or., bal.); pílɛ (Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); píla (Andorra, Calasseit, Tortosa, País Valencià).
Intens.:—a) Augm.: pilassa, pilarra.—b) Dim.: pileta, piletxa, pileua, piliua, pilona, piloia.—c) Pejor.: pilota, pilot.
Etim.: del llatí pīla, mat. sign. I.