Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pillard
veure  2. pillard
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PILLARD, -ARDA m. i f. i adj.
|| 1. Que es dedica al pillatge. Lladonc la gent llombarda | ab companya pillarda, Turmeda Prof. viii. a) m. ant. Sirvent que, a part del patge, seguia al cavaller a les batalles i tenia el càrrec de recollir les despulles dels contraris vençuts. Dos milia pillarts a cavall bé armats, doc. a. 1329 (Est. Univ. xiii, 352). Ab aquella més companya d'armes e de pillarts que puxats, doc. a. 1389 (Rubió Docs. Cult. ii, 319). Aquest dia partiren los 130 bacinets e 130 pillarts que la ciutat preferí al senyor rey per remçó de les hosts qui anaren en lo vescomtat de Castellbò, Ardits, i, 67 (a. 1397).
|| 2. Pillet (pir-or.). Ma mare... me fa filar cap al mas:—Que t'hi torni a veure, pillart, cap a la bassa!, Mn. Blazy (Rev. Cat. ii, 272).
|| 3. Noi o noia gran; xicotàs (pir-or., or.); cast. rapaz, muchacho. Baixà ab quatre gambadas un pillart com un sant Pau, Genís Quadros 177.
    Fon.:
piʎáɾt (pir-or., or.).
    Etim.:
del fr. pillard, mat. sign. || || 1, 2. En l'accepció || 3, pillard sembla variant de pallard, i aquest sembla venir del fr. paillard ‘home que jeu a la palla’, ‘persona de mal viure, belitre’. Es probable que hi hagi hagut un creuament o influència mútua entre els mots fr. paillard i pillard.

2. PILLARD m. ant.
Pilar, columneta? Una torre ab tres pillarts, Inv. Anfós V, 172. Ha tres scuts de armes reals e tres tabernacles e sis pillarts entorn de una muralla, ibid. Daurar les polseres pillarts trines tabernacle banch e tota la obra de talla del dit retaule, doc. a. 1506 (Est. Univ. vii, 48).