Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pintar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PINTAR v.: cast. pintar.
I. tr.
|| 1. Revestir d'una capa de color. Pinta lo fust e serà beyl, Jahuda Dits, c. 67. Féu fer quatre caxetes..., no les manà daurar ne pintar, Eximplis, i, 329. Es baxos de sa paret... estaven pintats d'un blau rabiós, Maura Ayg. 126. Pintar-se (una dona): posar-se coloret a la cara, als llavis. Una dona de aquella ciutat se ornaua e's pintaua com mils podia, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Elles pinten-se ab innumerables enguents e colors, Metge Somni iii. a) f. Transmetre, reflectir o fer tenir un color determinat. La broma blanca | que surt al dematí al cap de la serra | y l'alba pinta d'or, Collell Flor. 91.—b) fig. Cobrir d'una cosa a manera de capa de color. Veuràs com lo pinten de vils escopines, Passi cobles 16.—c) Pintar el bestiar: marcar-li amb color el senyal de la casa a la qual pertanyen els caps de bestiar.
|| 2. Representar en una superfície per mitjà de colors. Viu sobre la porta de aquella sgleya que era pintat un hom qui hauia ales, Llull Felix, pt. ii, c. 1. Dones nues pintades no deuen esser mostrades als ióvens, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 10. Veureu una bandera ab les mies armes pintades, Tirant, c. 319. Corona celestial que un àngel pinta, Canigó xii. Pintar al natural o del natural: representar figures amb colors copiant-les directament de la naturalesa. Pintar a un home al natural, o al viu: Ex vero vultum hominis graphice pingere, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. per ext., Traçar figures encara que no s'emprin colors. Tirant se féu dar tinta e paper, e en lo blanch paper pintà les següents enamorades paraules, Tirant, c. 227.
|| 4. fig. Fer visible o perceptible una cosa; reproduir-la en imatge. Aquella esperansa havia pintat en sos ulls una alegria singular, Lacavalleria Gazoph. En son front pintada du la tristor, Aguiló Poes. 214. El malhumor se li pintà a la cara, Pons Auca 200. La mar... jo la duch pintada en mos ullets blaus, Guiraud Poes. 46.
|| 5. fig. Descriure o representar per mitjà de paraules. Pintau-li la verge molt bruta y enterca, Viudes Donz. 536. Fou lo gegant que pinten amb tot l'Olimp en guerra, Atlàntida, i. Tampoch no és tan lleig com heu pintes, Ignor. 45. Tothom l'ha vist... Qui el pinta galopant amb molta fressa, Sagarra Comte 215.
|| 6. fig. Representar exageradament o falsament; fingir. Veig que quant porta | és tot pintat, Spill 3963. Vostè, a mi se'm pinta d'una manera molt diferent del que és, Oller Febre, ii, 40. La meva agitació em pintava tan violenta la marxa del temps, Ruyra Parada 16.
|| 7. Pintar-la a algú: enganyar-lo, fer-li veure allò que no és. «No me la pintes»: no m'enganyaràs pas (Empordà, Vallès, Penedès). «A mi no m'ho pinten»: a mi no m'enganyen.
|| 8. fig. Pintar o Pintar-la: figurar, tenir o mostrar importància. «Tu no hi pintes res, en això». «Aquest la pinta molt»: procura donar-se importància. Pintar-se o Pintar-se-les de tal o tal cosa: presumir de tenir tal o tal qualitat. Ell, que solia pintar-se-les de valent, Ruyra Parada 50. Es pinta de valent i de galant, Sagarra Comte 212.
|| 9. fig. Pegar, donar (un cop per agredir). «No juguis amb mi, que et pintaré una nespla» (Mall.).
II. intr.
|| 1. Començar a prendre color de madurs els fruits. «La garrofa ja pinta». «Les figues ja pinten». Ja sa vinya torna a pintar-hi que és un gust, Ruyra Pinya, ii, 166. «Per sant Jaume i santa Ana, pinta el raïm i la magrana» (refr.).
|| 2. Treure els ocellets la ploma definitiva, que ja té algun coloret; cast. emplumecer.
|| 3. Manifestar-se el vent produint unes ratlles verdoses sobre la mar en calma (Empordà). «Ja comença a pintar el garbí».
|| 4. Deixar-se veure el sol, la claror del dia; començar a esser de dia; cast. pintar. «El sol ja pinta». Abans de pintà el dia arrees sense chirà el cap, Cañís 75.
|| 5. fig. Manifestar-se, presentar-se bé o malament; tenir un aspecte bo o dolent una cosa. «El negoci no pinta bé». «La cosa pinta molt malament». Ja pinta mal aquei viatge, Saisset Plors y rialles, 16. S'anyada pinta bé, Aurora 226. D'altra manera pintaria sa cosa, Aurora 270. Segons com pinti: segons com es veurà la cosa. a) refl. Com lo cavaller veu que mal se pintava lo joch, Tirant, c. 65.
    Loc.
—a) Pintar-se sol (o tot sol, o a soles) per a una cosa: saber-la fer bé, no necessitar ningú. Se pintava sol per dexar en mig d'es carrer una pesseta, Roq. 51. Mestre Melcion | per forjar sabates | se pinta tot sol, Penya Poes. 118.—b) No et pintes per a això: es diu a algú per indicar-li que no està preparat per a fer o per a rebre tal o tal cosa.—c) Te les pintaràs, o T'ho hauràs de pintar a la paret: es diu per denegar a algú allò que demana.—d) Pintar la cigonya: tractar d'enganyar, de fer veure allò que no és; fer ostentació o presumir de qualitats imaginàries.—e) Pintar sant Cristòfol nan: voler fer creure coses falses, deformar la veritat. Aquella Tortosa que no hauria consentit a cap viu de fora que li hagués vingut a pintar Sant Cristòfol nano, Moreira Folkl. 239.
    Refr.

—«No mires com pinta, sinó com quinta»: significa que cal jutjar pels fets i no per les paraules o per les aparences (Martí G. Dicc.).
    Fon.:
pintá (pir-or., or., occ., bal.); pintáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí vg. *pinctare, mat. sign. I, derivat de *pinctum (en lloc del clàssic pictum), supí de pingĕre.