DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPINTOR, -ORA m. i f.
Qui es dedica a pintar; cast. pintor. Un pintor de colors affigura en la paret una figura de hom, Llull Felix, pt. vi, c. 4. Obtenir lo títol de pintor collegiat, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 398).
Pintor (escrit també Pintó): llin. existent a Barcelona, Agramunt, Artés, Val., etc.
Loc.
—Preniu llum de Na Pintora: es diu per induir a prendre exemple d'una cosa que s'acaba de veure o contar (Mall.).
Fon.: pintó (pir-or., or., occ., bal.); pintóɾ (val.).
Intens.:—a) Augm. i elogiós: pintoràs.—b) Dim.: pintoret.—c) Dim. i pejor.: pintoretxo, pintorel·lo, pintoreu.—d) Augm. i pejor.: pintorot.
Var. ort. ant.: pinctor (doc. a. 1532, ap. Butll. C. Exc. Cat. xxxi, 180).
Etim.: del llatí pictōre, mat. sign., amb la n de pĭngĕre ‘pintar’.