DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PINTOR, -ORA m. i f.
Qui es dedica a pintar; cast. pintor. Un pintor de colors affigura en la paret una figura de hom, Llull Felix, pt. vi, c. 4. Obtenir lo títol de pintor collegiat, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 398).
Pintor (escrit també Pintó): llin. existent a Barcelona, Agramunt, Artés, Val., etc.
    Loc.
—Preniu llum de Na Pintora: es diu per induir a prendre exemple d'una cosa que s'acaba de veure o contar (Mall.).
    Fon.: pintó (pir-or., or., occ., bal.); pintóɾ (val.).
    Intens.:—a) Augm. i elogiós: pintoràs.—b) Dim.: pintoret.—c) Dim. i pejor.: pintoretxo, pintorel·lo, pintoreu.—d) Augm. i pejor.: pintorot.
    Var. ort. ant.: pinctor (doc. a. 1532, ap. Butll. C. Exc. Cat. xxxi, 180).
    Etim.: del llatí pictōre, mat. sign., amb la n de pĭngĕre ‘pintar’.