DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PINTORESC, -ESCA adj.: cast. pintoresco.
|| 1. Que per l'efecte agradable que fa a la vista sembla a propòsit per a esser pintat. Quin país més pintoresch!, Aguiló Poes. 75. Seguint un camí molt pintoresc sense gayrebé apartar-se de las voras del riberal, Bosch Rec. 11.
|| 2. fig. Que pinta vivament, animadament les coses. «Aquest novel·lista té un estil molt pintoresc». Però res tan pintoresc com sentir-li parlar d'aquella illa llunyadana, Massó Croq. 10.
|| 3. fig. Estrany, que crida fortament l'atenció per una viva discrepància de la normalitat. Reben diferents noms, lo més pintorescs, Alcover Cont. 84. Es la vanitat en persona, però la vanitat més insubstancial i pintoresca que existeixi al món, Puig Servitud 62. L'orquestra era pintoresca i desllorigada, Sagarra Vida, i, 243.
    Fon.: pintuɾέsk (Barc.); pintoɾésk (Val.); pintoɾə́sс (Palma).
    Etim.: derivat de pintor, a imitació de l'it. pittoresco, mat. sign.