Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pinyol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PINYOL m.
|| 1. Part interior llenyosa d'un fruit, que conté la llavor; cast. hueso. Per talent de menjar dàtils sucla al pinyol, Jahuda Dits, c. 65. Altra capça ab pinyols de présechs, doc. a. 1409 (Arx. del Patriarca, de Val.). Tant exprimixen la taronja, que ixen los pinyols, Rond. de R. Val. 51. a) fig. Peça o objecte de forma semblant a un pinyol de fruit. Altre collar ab VIII pinyols de oliva de argent, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, ii, 785).
|| 2. Pasta d'oliva que queda dins els esportins després de la premsada (Empordà, Pla d'Urgell, Conca de Barberà, Pego, Sanet, Biar, Guardamar, Mall.); cast. orujo. La gleva que fan, després de premsats, la pasta i el pinyol de l'oliva, Riber Miny. 14.
|| 3. Solatge o part granelluda de la terra, que no serveix per a fer-ne fang (Empordà, Mall.).
|| 4. Pedra introduïda inadvertidament en el pastó de què es fan teules o rajoles, i que en coure's es converteix en calç; cast. caliche.
|| 5. Massa de pedreny més dur, que el picapedrer troba en picar a la pedrera; cast. hueso.
|| 6. En la filatura del cotó, residu dels rebuigs de borra produïts per la màquina obridora, després d'aver estat novament passats una o dues vegades per aquesta màquina per aprofitar-los per filar qualitats inferiors (Pons Ind. text.).
|| 7. fig. Ullal, dent aguda. Es diu en la locució reganyar el pinyol: renyar, mostrar-se irritat i autoritari. L'Alemanya per sa part ha reganyat el pinyol a Itàlia, Veu de Montserrat, 1879, 71 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 8. fig. Galtada, cop donat amb la mà per agredir (Esterri).
|| 9. fig. Nota aguda i prolongada donada per un cantant (Barc.).
|| 10. Coit (Mall.). Pegar un pinyol: conèixer carnalment.
Pinyol: llin. existent a Terrassa, Valls, Tivissa, Castellví de la Marca, Alcoletge, Aristot, Torreblanca, Puçol, Elx, etc.
    Loc.
—a) No escopir es pinyol: no tenir cap dificultat per a una cosa; fer-la molt naturalment, sense esforç (Mall.).—b) Sortir com un pinyol de cirera: replicar amb vivesa, amb mostra d'irritació o de gran decisió (Mall.).—c) De pinyol vermell: de gran qualitat, extremadament bo (Mall.). A Menorca es diu de pinyol dolç. Es coremer s'hi sol deixar caure un sermó d'aquells de pinyol vermei, Alcover Cont. 70.—d) Reganyar el pinyol: mostrar el cul per algun estrip de la roba (Labèrnia Dicc.).
    Var. form.:
prinyol.
    Fon.:
piɲɔ́ɫ (or., occ.); piɲɔ̞́ɫ (val., mall., men.); piɲɔ́l (alg.); pɾiɲɔ́ɫ (Solsona, Organyà, Artesa de S.); pɾiɲɔ̞́ɫ (Biar).
    Intens.:
—a) Augm.: pinyolàs, pinyolarro, pinyolarràs, pinyolassàs.—b) Dim.: pinyolet, pinyoletxo, pinyolel·lo, pinyoleu, pinyolí, pinyolic, pinyoliu, pinyolarrí, pinyoló, pinyoloi.—c) Pejor.: pinyolot.
    Var. ort.
ant.: pinyoll (Mirabolans índichs... són semblants de pinyolls de prunes, Conex. spic. 25 vo); pynol (Alcuns arbres són qui fan lo fruit en tal manera que la escortxa està dura e amargosa e dura de trencar, e dintre és lo pynol bo e dols e saborós, Llull Cont. 107, 9).
    Sinòn.:
|| 1, corcoll;— || 2, pinyolada, sansa.
    Etim.:
del llatí vg. *pinĕŏlu, ‘pinyó’.