DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PINZELL m.
|| 1. Instrument format per un feix de pèls fixat a l'extrem d'un mànec, que serveix per a aplicar i estendre els colors sobre la superfície que es pinta; cast. pincel. Per CII letres fetes a pinzell, doc. a. 1351 (Rubió Docs. cult. ii, 92). Una ymage de nostre senyor Déu... la amau per amor de aquell qui és representat, o encara que sie d'argent, o de ferre, o de plom, o de pedra, o de pinzell, Sermons SVF, i, 245. Era home... tan gentil que paria que fos fet a pinzell, Curial, i, 38. Si Lluch me pintava ab místich pinzell, Guiraud Poes. 47. Drap de pinzell: (ant.) tela pintada. Un drap de pinzell ab los misteris de la passió, doc. a. 1491 (arx. episc. de Vic). a) fig. La manera de pintar. «S'hi veu el pinzell del Tizià».—b) fig. La manera de descriure vivament; l'estil descriptiu d'un autor, d'una facultat, etc. Dibuxades ab lo pinzell de sa imaginació, Galmés Flor 127.
|| 2. Granereta d'emblanquinar (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgell, Solsona, Igualada, Sta. Col. de Q., Priorat, Tortosa, País Valencià); cast. escobilla.
|| 3. Raspall de pèl molt aspre per a endinsar quitrà en els coments (Blanes).
|| 4. Bocí de ploma de gallina o d'altre ocell, que, mullat en un líquid, serveix per a agafar i col·locar peces molt petites, com els pellons d'argent (Mall.).
|| 5. Brotxa per a ensabonar la pell que s'ha d'afaitar (Pont de S.); cast. brocha.
|| 6. Capoll de l'oliva (Pradell d'Urgell).
|| 7. a) Planta primulàcia de l'espècie Coris monspeliensis, de fulles linears, obtuses, sèssils, flors lilàcies en espigues terminals, i càpsula globulosa amb cinc llavors (Ripollès, Garrotxa); cast. hierba pincel, consuelda de peñas.—b) Planta de l'espècie Hypericum ericoides (Masclans Pl. 177).—c) Planta de l'espècie Staehelina dubia, en la qual l'àpex dels capítols fructífers forma com una mena de pinzellet.
|| 8. Joc d'infants, semblant al de gallina cega (Vinaròs).
    Fon.: pinzéʎ (pir-or., or., occ., Cast., Al., bal., alg.); pinséʎ (Val.).
    Intens.:—a) Augm.: pinzellàs, pinzellarro.—b) Dim.: pinzellet, pinzelletxo, pinzellel·lo, pinzelleu, pinzellí, pinzellic, pinzelliu, pinzelló, pinzelloi, pinzellengo, pinzellingo.—c) Pejor.: pinzellot.
    Var. ort. ant.: pinzel (doc. a. 1376, ap. Miret Templers 559); pinsell (doc. a. 1549, ap. BSAL, viii, 284).
    Sinòn.: || 7a, farigola borda, farigola mascle, herba flatera.
    Etim.: del llatí penicĭllu, derivat de penis, ‘cua’.